La pandèmia està agreujant la feminització de la pobresa i la Taula del Tercer Sector de Catalunya demana al nou govern que reforci les polítiques d’igualtat de gènere per reduir les desigualtats que pateixen les dones. Les entitats assenyalen que la taxa de risc de pobresa femenina és del 20% –per contra, la masculina és del 18%– i que són les més afectades, sobretot a les llars monoparentals, un 80% encapçalades per dones, on el risc és de gairebé el 50%, ja que “hi ha una relació directa entre pobresa i dona”.

La taula, que aglutina 34 federacions i grans organitzacions que agrupen més de tres mil entitats socials catalanes, alerta que la bretxa de gènere s’evidencia sobretot en el “treball precari, amb sous més baixos i a temps parcial, que efectuen les dones”, per la qual cosa els seus ingressos són més baixos. La bretxa salarial de gènere –la diferència entre el que cobren les dones i el que cobren els homes– és del 23%. S’ha tornat a escurçar, però els homes cobren de mitjana 6.350 euros més que les dones.

En el context de crisi actual el risc augmenta, tal com assenyalen les entitats, si la dona té “una discapacitat, un problema de salut mental, és d’origen migrant o pertany al col·lectiu del poble gitano o LGBTIQ+”. Per això, la taula insisteix en la importància que les polítiques socials incorporin la perspectiva de gènere en “el disseny, execució i avaluació de les lleis”. La bretxa de gènere també es mostra en les prestacions, amb jubilacions més baixes, d’unes feines mal retribuïdes. La contractació parcial és sobretot femenina. El 2020 un 21% de les dones tenien contractes parcials, en contraposició al 8% dels homes.