Amnistia Internacional critica en un informe la poca protecció que tenen les víctimes de tràfic de persones amb finalitats d’explotació sexual a l’estat espanyol. En un informe titulat ‘Cadenes invisibles’, AI creu que el sistema de protecció té “greus mancances estructurals”. Segons l’entitat, preval la persecució del delicte, per la qual cosa les víctimes són instrumentalitzades i vistes com a proves per a la investigació, i no pas com a persones necessitades de protecció durant tot el cicle.

Especialment preocupant, assegura AI, és la situació a les costes, on també l’enfocament és principalment de control migratori i falta un mecanisme multi – agencial de detecció primerenca, i una coordinació adequada entre els diferents mecanismes implicats. Com a conseqüència, moltes possibles víctimes “es perden” pel camí, i molts traficants estan esperant – los en aquests llocs de trànsit.

Tot i que no existeixen dades desagregades, unificades i sistematitzades que mostrin la veritable magnitud d’aquest problema, només 1.000 de les 75.000 persones que, segons el govern espanyol, estaven en situació de risc de tràfic amb finalitats d’explotació sexual (no basant – se en indicis, sinó en operacions policials), han estat identificades finalment com a víctimes en els darrers set anys dels quals es tenen dades, entre 2013 i 2019. Aquestes dades, a més, no inclouen les dones que sol·liciten protecció internacional o migrants que arriben a les costes.

“La identificació és el primer pas i resulta fonamental per protegir les víctimes de tràfic i garantir la seva assistència, accés a justícia i dret a la reparació. Si no es detecten les possibles víctimes, els següents passos són inexistents”, explica Virginia Álvarez, autora de la investigació i responsable de Política Interior a Amnistia Internacional Espanya.

La identificació de víctimes de tràfic recau exclusivament en mans de les forces i cossos de seguretat de l’estat, concretament en les unitats encarregades de la persecució del delicte, per la qual cosa no sempre es garanteix un enfocament de gènere i protecció de drets humans. Prova d’això, i del fet que, per Amnistia Internacional, la detecció i identificació d’aquestes víctimes no és una prioritat per a les autoritats, és el fet que en els darrers tres anys, el nombre de víctimes identificades del total de persones en risc de tracta oscil·la entre l’1,4 i l’1,5%. El 2019, només 42 dones havien estat identificades formalment com a víctimes de tràfic, de les 2.834 potencials o en risc, segons les dades proporcionades per la Direcció general de la Policia (fins al 18 de juliol). En el cas de 2018 només 128 de 9.135, sis de les quals menors (segons CITCO, Centre d’Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat). I el 2017, de les 10.111 només 155 van ser reconegudes com a víctimes.

A l’organització li preocupa, a més, que els estereotips de gènere influeixin de manera perjudicial per a la identificació de les víctimes de tràfic: molts funcionaris policials busquen un determinat “perfil de víctima de tràfic” i, si no es correspon, el descarten massa ràpidament. “La policia ha d’entendre que moltes vegades no hi ha cadenes físiques, sinó que el que fan és crear cadenes mentals, ens obliguen a consumir drogues i alcohol perquè estiguem actives, ens obliguen a somriure, a ballar, a dir que hi ets perquè vols, després d’amenaçar – te o pegar – te”, assegura María, una víctima i supervivent.

AI mostra la seva preocupació pel fet que algunes operacions policials contra el tràfic amb finalitats d’explotació sexual finalitzen amb la detenció de les dones per la seva situació d’irregularitat administrativa, malgrat l’existència d’indicis d’explotació. “Les autoritats no han d’oblidar que tenen l’obligació de protegir totes les víctimes amb independència, tant del seu estatus migratori, com de la capacitat de la víctima per col·laborar en la persecució del delicte de què és objecte”, assenyala Esteban Beltrán, director d’Amnistia Internacional Espanya.

L’adaptació de les obligacions internacionals per a la protecció de les víctimes de tràfic s’ha fet a Espanya mitjançant la Llei d’Estrangeria, la qual cosa mostra un enfocament basat principalment en el control de la immigració. Tot i existir el període de restabliment i reflexió de 90 dies en aquells casos en què es detectin indicis de tràfic en una persona en situació irregular, durant el qual la víctima podrà decidir si vol cooperar amb les autoritats en la investigació del delicte, Amnistia Internacional lamenta que, en comptes de ser aquest un instrument per atorgar un espai de seguretat i recuperació per a la víctima, acabi convertint – se en una eina per assegurar que les víctimes fan un atestat.