Un altre ciutadà afroamericà dels Estats Units assassinat a sang freda per qui l’havia de protegir i servir: un policia, amb la participació passiva d’uns quants uniformats companys de feina, palplantats a pocs metres de l’escena del crim. El genoll del primer, al coll de la víctima estesa en ple carrer, asfixiant – se i exclamant que no podia respirar fins a acabar expirant. Voleu un acte més abominable d’un servidor públic?

Clar atemptat contra la vida d’un ciutadà desarmat que no representava cap perill ni amenaça als ulls del policia homicida ni dels col·laboradors de torn, tret del color negre de la seva pell. Aquest acte de violència extrema, executat per un agent de l’ordre públic, no fa més que infligir una altra ferida mortal a la noció que els Estats Units són una democràcia real, que respecta la igualtat i els drets i llibertats de les minories nacionals, com ara l’afroamericana. La qual, un cop més, ho té malament en una societat que des dels foscos i funestos temps de l’esclavisme ha integrat el racisme en el seu marc mental i l’ha connaturalitzat en l’imaginari col·lectiu. Un racisme sistèmic que sol trobar – se en estat latent fins a fer – se patent en no poques actuacions dels cossos de seguretat (que s’emparen en la tòxica idea d’un fals supremacisme blanc), en tants casos flagrants de brutalitat policial, com ha estat tràgicament l’assassinat d’un altre ciutadà afroamericà. Alarmant.

Malauradament, el racisme continua ben viu i actiu arreu. Una xacra que s’abat ara i adés sobre les minories nacionals i ètniques (indígenes i aborígens del continent americà, asiàtic, australià, europeu…) d’un cap a l’altre del planeta. I qui es pregunta per què sol venir més del cor i el cap de l’home i dona blancs que de cap altra raça o cap altre “color”?