La lluita contra la immigració il·legal als Estats Units ha anat un pas més enllà i ha arribat a les llars nord – americanes. Des d’Internet i amb una webcam, els ciutadans poden convertir – se en patrullers virtuals i denunciar l’entrada il·legal d’immigrants per la frontera. Aquesta és la iniciativa que ha llançat el governador de Texas, Rick Perry, que vol instal·lar un centenar de càmeres al llarg de la frontera amb Mèxic perquè els internautes, des de casa o des d’un cibercafè, puguin veure en temps real les imatges que capten les càmeres i denunciar si veuen una persona intentant entrar al país manera il·legal. Els patrullers virtuals podran trucar a un número gratuït i informar les autoritats. El desplegament de les càmeres al llarg dels 1.600 quilòmetres de frontera podria començar d’aquí a un mes i es calcula que instal·lar – les costaria 5 milions de dòlars.

Les càmeres es col·locarien en els llocs estratègics i en les rutes més comunes que s’utilitzen per entrar als EUA. El governador de Texas, un republicà candidat a la reelecció al novembre, va anunciar el seu pla en un discurs davant els comissaris dels diferents comtats que tenen frontera amb Mèxic. Segons Perry, el nou pla respon al que els nord – americans exigeixen: “Una frontera més segura, i això és el que Texas farà”.

Aquest no és el primer cop que els ciutadans participen patrullant la frontera entre els EUA i Mèxic, però sí que seria el primer cop que ho fan des de casa. Des de fa un temps, un grup de voluntaris nord – americans autodenominats Minutemen es dediquen a lluitar contra la immigració il·legal pel seu compte. “A causa de la negligència del govern federal, ens veiem forçats a actuar i fer la feina que el Congrés no fa”, diuen aquests anomenats “patriotes”, que ja han començat a patrullar la frontera i a construir un mur en un terreny privat d’Arizona. Ara només en alguns trams de la frontera, sobretot a Califòrnia, hi ha tanques, però aquesta és una de les mesures que preveu la reforma migratòria del Congrés. Els Minutemen poden denunciar l’entrada il·legal d’immigrants a les autoritats, però no poden detenir sospitosos. Actuacions com aquestes han aixecat l’alarma de les associacions de drets humans, que els acusen de “xenofòbia”. “Són grups petits d’extrema dreta que s’han organitzat sobretot en zones frontereres, especialment a Arizona, i que afronten el repte de la immigració amb violència”, explica a aquest diari Raúl Murillo, portaveu de l’associació d’immigrants Germandat Mexicana Nacional. Murillo creu que construir murs i militaritzar la frontera no és la solució. “Són mesures retrògrades que afecten la imatge dels EUA, on sempre s’ha donat el fenomen de la immigració. Només els indis ens poden dir que no som americans”, diu Murillo, que també s’oposa a la iniciativa del governador de Texas, contra la qual lluitaran si finalment tira endavant, ja que considera que acabarà topant amb el rebuig dels ciutadans.

De fet, la iniciativa de Perry no és tan original. La web Darkcreek.com va llançar el març la mateixa idea a Internet després de les massives manifestacions d’immigrants. Aquest grup d’internautes proposava crear el pla Border.net, que no és res més que cobrir la frontera amb càmeres que enviarien cada 15 segons imatges als ordinadors dels usuaris. Quan es detectés algun moviment sospitós, el servidor de Border.net rebria la informació amb l’hora i la localització exacta. “Un ampli volum d’internautes avorrits s’hi poden donar d’alta i actuar com a ciberguàrdies voluntaris”, animen des de la web. A més, proposen incentivar els internautes amb una petita quantitat de diners per cada “captura exitosa”. Fins i tot han calculat les webcams que caldrien: 343.000, amb un cost de 7 milions de dòlars. Comptant l’equipament tècnic, tot plegat tindria un cost d’uns 20 milions de dòlars, “menys que 8 hores combatent a l’Iraq”, diuen. “Existeix Border.net? De moment és només una idea que podria ser fàcilment provada a petita escala en els punts fronterers amb més trànsit d’immigrants”, diuen a la web. El governador de Texas els ha pres la paraula.