Escric aquesta carta en resposta a les d´en Miquel Moix ( “Realitat del comunisme”, 25/ V/ 2006) i d´Andreu Torres ( “Murs vergonyosos”, 23/ V/ 2006). Espanya ha patit una dictadura feixista durant quaranta anys, i això ens impedeix jutjar el passat amb objectivitat.
>

Hem vist el comunisme com la víctima innocent perseguida pel franquisme per la seva defensa de la democràcia i les llibertats.
>

Els fets, però, ens mostren que el comunisme ha estat una de les ideologies més destructives de la història, i és grotesc que encara tingui defensors. Si mirem les xifres de víctimes, veiem que Hitler i Franco van ser simples “aprenents” al costat de Mao, Stalin, Kim Jong Il i Castro (al qual alguns insensats encara veuen com el defensor de la llibertat davant l´imperialisme nord – americà). El comunisme és feixisme en estat pur, i denega a les persones els seus drets més elementals.
>

Jo he estat immigrant legal als Estats Units durant set anys. Malgrat que no és un país perfecte, hi vaig trobar una societat oberta i tolerant que em va donar oportunitats. Respecte al mur que aquest país vol construir a la frontera mexicana, li recordo al senyor Torres que Espanya també ho fa a Ceuta i a Melilla. La immigració és positiva, però cal regular – la. I quant al fet que el comunisme assegurava el menjar dels ciutadans, també li recordo que ha causat algunes de les situacions de fam més espantoses del segle XX. I el que és pitjor, no pas a causa de llargues sequeres com a l´Àfrica, sinó per motius polítics i deliris de grandesa.
>

Per fortuna, al nostre país es condemna l´exaltació del nazisme. En canvi, no es condemna l´exaltació del comunisme, una ideologia igualment feixista i totalitària. Estic completament d´acord amb Moix. Ser comunista i al mateix temps demòcrata és del tot incompatible, i a qualsevol polític que hi manifesti simpaties se l´hauria de destituir immediatament.
>