"Veure els immigrants com un perill és miop"

petició · "Els EUA s'han de gastar els diners de la guerra a generar feina a les regions marginades" amèrica llatina · "L'esquerra està portant més dones i indígenes al poder" Per Raül Garcia i Aranzueque

Avui, 01-06-2006

Amalia García Medina, dirigent del Partit de la Revolució Democràtica (PRD), és la primera dona governadora de Zacatecas, un Estat mexicà que té el 50% de la població als EUA, i presidenta del comitè de migracions de la Internacional Socialista. Dimarts va participar en el Fòrum Iberoamericà, organitzat per la Fundació Esplai a l’Hospitalet de Llobregat.
Vostè governa un Estat que té la meitat de la població als EUA. Déu n’hi do!
Sóc una governadora binacional. De fet, allà diem que la ciutat més gran de Zacatecas és Los Angeles, perquè allà hi ha mig milió de zacatecans. Es tracta d’immigrants extraordinàriament generosos i solidaris que no només envien diners a les seves famílies, que això passa a tot el món, sinó que, a més, han organitzat una borsa comuna de recursos per finançar infraestructures, per construir clíniques, escoles, carreteres, equipaments urbans… La immigració zacatecana i mexicana als Estats Units contribueix a l’economia nord – americana i a la del seu país enviant – hi diners i, a més, ajuda a millorar les condicions de la comunitat d’on ells van emigrar.
Què li semblen els projectes de llei sobre immigració que hi ha en curs als EUA?
La Cambra de Representants volia que es construís un mur, ara que n’estan caient tants arreu del món i, fins i tot, que s’impedís amb les forces armades i amb mesures policials la presència dels immigrants. Però la setmana passada, el Senat va aprovar la construcció d’un mur entre Mèxic i els EUA, només si té el vistiplau del govern de Mèxic. És a dir, que no es construirà mai perquè el govern mexicà no ho acceptarà. El Senat ha aprovat donar residència legal als qui tinguin cinc anys o més de permanència als EUA, que es calcula que serien uns 7 milions i mig de persones. Als que portin entre dos i cinc anys se’ls proposa que tornin a la frontera amb Mèxic i que sol·licitin l’ingrés de nou perquè se’ls concedeixi l’ingrés de forma legal. També hi ha la proposta d’assumir prop de 200.000 treballadors temporals anualment. Curiosament, qui ha jugat un paper més actiu perquè es regularitzi la presència de milions d’immigrants, a banda dels mateixos immigrants i la comunitat llatina, ha estat la Cambra de Comerç, perquè té cada cop més documentada la importància econòmica de la seva presència. Es calcula que els propers cinc anys al voltant d’uns 70 milions de nord – americans es jubilaran i caldran treballadors joves en tots els àmbits i en tots els nivells.
Veig que és optimista pel que fa a les reformes migratòries als EUA
Sí, sóc relativament optimista perquè la immigració hispana o llatina ja és la minoria més gran dels EUA. Té una gran presència econòmica, comença a tenir una gran presència electoral i política i crec que si els EUA volen créixer econòmicament hauran de tenir una visió molt més intel·ligent. La relació amb Mèxic hauria de ser vista com una oportunitat extraordinària per enfortir l’economia de l’hemisferi nord del continent americà. Veure els immigrants com un perill, com un risc, és una visió miop. Ara bé: el que seria desitjable és que no haguessin d’emigrar.
I què s’ha de fer per evitar – ho?
El que cal fer des dels governs, però també des dels EUA i els països que reben els immigrants, és canalitzar recursos per impulsar projectes productius. És increïble que els immigrants mexicans estiguin enviant recursos per generar projectes productius i infraestructures a les seves regions d’origen a costa d’un enorme sacrifici i que, en canvi, països industrialitzats com els EUA estiguin gastant milers de milions de pesos per fer la guerra i no per generar feina a les regions més marginades d’on surten els immigrants.
Què li semblen les mobilitzacions dels immigrants, especialment dels hispans, contra les propostes dels EUA?
Em va semblar extraordinari perquè es va fer una demostració de força no només numèrica sinó també econòmica. Es va paralitzar bona part de l’economia nord – americana i alhora hi va haver una manifestació pacífica d’una civilitat exemplar.
Vostè és la primera dona governadora de Zacatecas. Al març va jurar el càrrec la primera presidenta de Xile. ¿Som davant un canvi significatiu en la situació de la dona a Amèrica Llatina?
Les esquerres estan aconseguint que hi hagi més dones i indígenes com Evo Morales en espais de decisió. Són signes interessants que expressen el desig de milions de ciutadans esperançats en una altra manera de governar: amb compromís social, amb un tracte molt més respectuós i proper.

Texto en la fuente original
(Puede haber caducado)