Els calendaris polítics dels EUA només tenen, ara per ara, una data marcada en vermell: el 3 de novembre del 2020, quan se celebraran les pròximes eleccions presidencials. Falta encara un any i nou mesos, però les espases ja estan alçades i el país ja sent el rum – rum que les anuncia.

Donald Trump, el mateix dia que prenia possessió d’un càrrec de president que ningú no esperava que aconseguís, anunciava que buscaria la reelecció, presentant els documents necessaris. Amb un bàndol ja definit, totes les mirades es concentren, ara, sobre el Partit Demòcrata.

Els demòcrates afronten un període en què, després de la travessia del desert, s’han de definir i saber qui són, com han d’encarar el futur i què volen ser quan siguin grans. Els pesa molt no tenir cap líder clar ni cap estratègia uniforme entre totes les faccions, fet que obre la porta a un període preelectoral fascinant i extremadament contenciós.

Encara falten més de 21 mesos per a les eleccions, però ja hi ha figures demòcrates que han presentat candidatura a les presidencials, augurant una veritable marató fins a la confirmació de qui serà el rival de Trump.

Des de fa setmanes, es multipliquen els viatges a estats clau en les eleccions, com ara Iowa i Nou Hampshire (els primers que celebren primàries), i la publicació de llibres de figures polítiques en què exposen la seva visió del país i fan un repàs autobiogràfic omple prestatges de totes les llibreries.

La llista de futuribles és enorme. En les travesses, la forquilla de possibles candidats demòcrates va des de la desena fins al gairebé mig centenar.

De moment, l’anunci més important ha estat el de Julián Castro, un jove de San Antonio (Texas) amb credencials solvents: va ser secretari d’Habitatge de Barack Obama i alcalde de la ciutat on va néixer. Castro serà, probablement, la figura d’origen llatinoamericà (és net d’una immigrant mexicana) a presentar – se a les eleccions i ho fa amb un programa progressista i d’aposta per la diversitat que tant ofèn el president Trump.