“Deixar 49 persones a alta mar durant gairebé tres setmanes no representa els valors europeus”, admetia l’eurocomissari responsable d’Immigració amb referència a l’última embarcació a la deriva al Mediterrani. El degoteig de casos es dona amb certa periodicitat a la Unió Europea, que de moment no ha estat capaç de reaccionar ràpidament perquè puguin arribar a port. L’Aquarius, el Madre Loreto i ara el Sea – Watch 3 són algunes de les embarcacions vetades en els últims mesos pels estats costaners pel fet de dur a bord refugiats i immigrants. A alta mar fan poc soroll, però els problemes constants de les ONG de salvament marítim han posat en evidència les dificultats de cooperació i coordinació dels socis europeus, que ni tan sols són capaços de gestionar l’acollida d’uns centenars de persones naufragades al mar.

El tancament de ports a Itàlia el juny de l’any passat i la negativa de Malta a acceptar desembarcaments sense la col·laboració d’altres estats europeus han ofegat la feina de les ONG al Mediterrani. El 2017, unes cinc organitzacions amb diversos vaixells van fer tasques de rescat i ajuda al mar i van salvar més de 46.000 vides, segons dades de l’ONU. Però l’arribada de la ultradreta al govern italià i el cansament dels països més exposats a la falta de solidaritat al bloc europeu han generat una dinàmica que bloqueja la tasca de les organitzacions humanitàries. En conseqüència, l’activitat i el nombre de rescatats s’han reduït.

Actualment, hi ha només tres vaixells d’ONG que operen a la mar Mediterrània, entre els quals, el de la catalana Proactiva Open Arms, segons l’Agència de les Nacions Unides per als Refugiats (Acnur). D’acord amb les dades de la mateixa guàrdia costanera italiana, les ONG van passar de portar 1.129 persones rescatades a Itàlia a zero en poc menys de dos mesos, després del vet del ministre de l’Interior i líder de la ultradretana Lliga, Matteo Salvini. Vist el panorama, l’Acnur va fer una crida per “incrementar la capacitat de rescat” a la UE i “deixar espai a les ONG per contribuir de manera coordinada” en les tasques de salvament.

Això no ha passat i el problema s’enquista. Com amb l’Aquarius, els vaixells de les ONG Sea – Watch i Sea – Eye van quedar a la deriva a mercè del lent mercadeig entre les capitals europees per repartir – se menys d’una cinquantena de refugiats i immigrants que van sobreviure a un naufragi per intentar arribar a Europa. Finalment, el repartiment es va fer a principis d’aquesta setmana entre vuit estats: Alemanya, França, Portugal, Irlanda, Romania, Luxemburg, Holanda i Itàlia. Un pedaç anunciat com un èxit, però que no impedeix la repetició del cas ni el risc d’un desastre humanitari.