El pacte de dretes a Andalusia ja és un fet consumat al Parlament andalús i es traduirà aviat en un govern liderat pel Partit Popular, amb la participació de Ciutadans i el suport imprescindible de Vox, la ultradreta, que emergeix com la gran guanyadora d’aquest pacte. Vox ha passat de ser una força políticament marginal, neofranquista i perillosa per a la democràcia, els drets i les llibertats a convertir – se en la clau del govern de canvi a la comunitat andalusa i la causa d’un gir a la dreta de la política espanyola.

El PP i Cs han blanquejat l’extrema dreta pel poder, per sortir – se’n a Andalusia i preparar el nou cicle electoral amb l’assalt a La Moncloa com a objectiu final; és a dir, per interès partidista. El preu és altíssim, ja que normalitzen i donen protagonisme a una formació clarament involucionista i retrògrada, nostàlgica del franquisme, obertament xenòfoba, masclista, homòfoba i anticonstitucional en qüestions importants com ara l’organització de l’Estat o els drets humans.

Les repercussions d’aquesta nova situació encara s’han de veure, però de moment el PP accentua el gir a la dreta que ja havia apuntat amb l’accés a la presidència de Pablo Casado i el seu discurs aznarista; Cs es treu la careta de centrista, constitucionalista i liberal, per demostrar, ara també a Espanya, que no té cap problema a manifestar – se, a col·laborar i a governar al costat de la ultradreta, per a sorpresa, únicament, del seu candidat a Barcelona, Manuel Valls. La qüestió, però, és comprovar si aquesta inèrcia també afecta el PSOE i el govern de Pedro Sánchez o bé si el líder socialista és prou valent i coherent per no deixar – se arrossegar cap a la dreta com han fet el PP i Cs.