Les nostres actituds en les relacions amb les persones immigrades són molt diverses, difícils de classificar i més d’enumerar. Però hi ha un denominador comú, que, en menor o major grau, hauria de formar part sempre en la seva valoració: l’empatia. Si tots interpretem la paraula empatia com a sentiment que considera, analitza, valora i jutja la circumstància personal de les persones amb què tractem i les compara amb la nostra situació, tenim la comprensió personal molt avançada. La clau és que els immigrants són éssers humans com nosaltres que busquen l’oportunitat de viure com nosaltres, ja que a la terra d’on venen els hi ha estat impossible, per diverses raons. És el mateix camí emprès pels nostres avantpassats, fa cinc segles, fa cent anys o en fa trenta. Pensem – hi, i el nostre tracte amb els immigrants continuarà possiblement entre respectuós o distant, però del resultat de la nostra actitud empàtica en sortiran ciutadans de perfils convivencials bàsics, adaptables a la nostra societat.