La Unió Europea (UE) entra en la recta final de la seva legislatura ennuegada amb el malson del Brexit i fracturada respecte a la gestió de la immigració. Un moment de fricció que va acompanyat de nous moviments en l’espectre polític que amenacen de redefinir els equilibris de poder a les institucions europees.

Les dues grans famílies polítiques que han controlat fins ara el seu entramat institucional, democratacristians i socialdemòcrates, han perdut feus de vots clau en els últims anys. Els dos grans culpables: liberals i ultradretans. Ara, volen fer el salt a Brussel·les i replicar els seus èxits electorals nacionals a escala europea.

Mediàticament, tots dos estan alimentant la retòrica dels pols oposats emergents amb vista als comicis del maig per guanyar espai als grans partits que tallen el bacallà a Brussel·les. A un costat, els liberals volen aprofitar l’èxit d’Emmanuel Macron per situar – se com la força renovadora i europeista, tot i que el president francès encara no ha desvelat els seus plans. A l’altre, agitant la bandera euroescèptica, els populistes d’extrema dreta estan excitats amb la idea de futurs èxits electorals després d’entrar a governs com el d’Itàlia o Àustria en l’últim any. Tanmateix, encara és incert que les seves fortes agendes nacionals els permetin crear un bloc unit punyent.

Per això, conscients que per fer visible la seva força a Brussel·les necessiten un front comú, ja han començat a fer els primers passos per aglutinar forces. El líder italià de la Lliga, Matteo Salvini, i la presidenta del Rassemblement National (abans Front National), Marine Le Pen, van anunciar aquesta setmana un “front de la llibertat” de cara a les eleccions del maig.

No descarten presentar candidats comuns, però la seva estratègia és concórrer cadascú per separat amb les seves agendes nacionals i, després, trobar – se a Brussel·les. Amb aquest anunci, Le Pen i Salvini deixen en un pla secundari la iniciativa de l’antic assessor de Donald Trump, Steve Bannon, que en les últimes setmanes havia estat en contacte amb ells i altres partits similars, com ara la formació de l’hongarès Orbán.