Aquest diumenge dos vaixells i l’Aquarius arriben al port valencià de la Marina amb les 629 persones rescatades a alta mar, quan intentaven creuar el Mediterrani per entrar a Europa. L’operació, autoritzada pel president espanyol Pedro Sánchez i atorgada al socialisme valencià, és tot un missatge sobre la posició que Sánchez vol mostrar respecte la crisi dels refugiats. Els últims esdeveniments, però, han desinflat els horitzons humanitaris fixats amb l’entrada del PSOE al Govern.
El rescat

El passat 9 de juny, una nit de dissabte, el vaixell de salvament va rescatar 229 persones procedents de dos pasteres en mal estat. Durant el rescat, dos homes van morir i 40 persones van ser recollides directament de l’aigua. A aquesta xifra es van sumar les 400 persones recollides per la guarda costera italiana i que fan el total de les 629 que van pujar a bord de l’Aquarius, nau supervisada per l’ONG Sos Mediterranée.

La pujada de les idees racistes i de l’hostilitat amb els refugiats a Itàlia es va fer més evident quan el seu ministre de l’Interior, Matteo Salvini –líder del partit d’ultradreta Lliga Nord, al Govern amb el moviment Cinc Estrelles- va anunciar que els ports italians no s’obririen per acollir els rescatats.

Salvini va decidir enviar el vaixell a Malta, que tampoc se’n va fer càrrec, al·legant que les operacions marítimes s’havien fet en aigües coordinades per Roma. Així ho va anunciar el president maltès, Joseph Muscat, amb un comunicat i per les seves xarxes socials:

I took a call from #Italy PM @GiuseppeConteIT to discuss #Acquarius issue. #Malta is in full conformity with international obligations & will not take the vessel in its ports. We will continue,where possible, carrying out individual&humanitarian emergency medical evacuations -JM — Joseph Muscat (@JosephMuscat_JM) 10 de juny de 2018

L’Aquarius va haver d’aturar-se a alta mar entre aigües malteses i italianes, amb 123 menors no acompanyats i set dones embarassades, a més d’alguns ferits per les cremades del sol.

En mig de la discussió entre països mediterranis i davant la indiferència d’Europa, Sánchez es va erigir com el desllorigador de la situació i va oferir el port de València perquè el vaixell posés rumb a terra ferma.

He dado instrucciones para que España acoja al barco #Aquarius en el Puerto de Valencia. Es nuestra obligación ofrecer a estas 600 personas un puerto seguro. Cumplimos con los compromisos internacionales en materia de crisis humanitarias. — Pedro Sánchez (@sanchezcastejon) 11 de juny de 2018

La segona fase

No hi ha dubtes que es tracta de la primera gran operació humanitària a l’Estat d’ençà que la crisi de refugiats va agafar força al mar Mediterrani. El govern Rajoy només va complir amb un 11% del compromís d’acollida pactat amb la Unió Europea i les organitzacions humanitàries sempre han denunciat la passivitat de l’executiu popular. Tragèdies com la de la platja d’El Tarajal, a Ceuta, es van succeir el passat 2014 i no se’n va despendre cap responsabilitat política.

Ara, Sánchez ha volgut donar un cop de taula i alçar-se com a facilitador de la via humanitària dins la Unió Europea, entre l’auge dels discursos xenòfobs dels últims anys.

Aquest gest, però, ha quedat tacat per la rectificació del ministre d’Interior, quan va afirmar que les persones migrades de l’Aquarius rebran “el mateix tracte” que qualsevol altra immigrant.

Dies abans, quan la vicepresidenta de la Generalitat valenciana, Mònica Oltra, va anunciar quins serien els detalls de l’operatiu d’acollida, es va comunicar que rebrien l’estatus de refugiats directament.

“Si no demanen asil, s’estudiarà la seva situació i s’aplicarà l’expedient d’expulsió que procedeixi”, va dir el ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, en una entrevista a Onda Cero. També ho va dir de la mateixa manera la vicepresidenta del Govern, Carmen Calvo, qui va insistir que s’aplicarà allò “establert per llei”. Aquest canvi de sentir pot condicionar l’esdevenir dels migrants de l’Aquarius enormement, que no poden descartar cap de les situacions amb les que es troben totes les persones nouvingudes a l’Estat en situació irregular, com ara quedar-se en el buit legal de la irregularitat, entrar a un CIE, o ser deportades.

De fet, fa poc més de dues setmanes des que es va executar la deportació d’una persona marroquina LGTBI, internada al CIE de la Zona Franca, tot i estar pendent de la resolució d’un recurs i exposar-se al risc de patir violència per la seva diversitat sexual.
Frontera Sud

El mateix dia que es va conèixer que Espanya acolliria l’Aquarius, el centre per la Defensa dels Drets Humans Irídia va publicar un informe on es posava llum a les característiques de la ruta d’entrada a Europa que passa per l’Estat, la frontera sud i la porta de les Illes Canàries. Segons aquests activistes, la Guàrdia Civil espanyola estaria aplicant pràctiques que atempten contra els drets humans de les persones migrades com les devolucions en calent a alta mar, l’internament dels nouvinguts a centres que no estan preparats per l’acollida de persones o l’execució de devolucions exprés.

L’anunci de l’acollida de l’Aquarius també ha coincidit amb la reactivació d’aquesta frontera pel bon temps. En 48h, han arribat a les costes andaluses 933 persones migrades en 68 pasteres. Un d’aquests rescats va acabar amb quatre morts ofegats a l’aigua. I l’arribada de l’Aquarius també coincideix amb manifestacions significatives que criden l’atenció sobre el maltractament que reben els ‘sense papers’ a qualsevol punt de l’Estat espanyol: l’ocupació de les dependències de l’Escola Massana i altres centres per part de persones migrades i la manifestació de les temporeres de Huelva, que demanen un canvi radical en la política migratòria de l’Estat. Durant els pròxims dies es veurà si l’operació Aquarius es queda en el missatge o si suposa una obertura real d’una nova via d’acollida al vell continent.