En un intent de posar ordre a un debat que va penetrant d’una manera més aviat abrupta a la política local barcelonina, el govern d’Ada Colau va presentar ahir una radiografia sobre l’estat dels assentaments irregulars que hi ha a la ciutat. I la primera conclusió que es pot extreure al respecte, és que aquest és un fenomen que va a l’alça. Les xifres del consistori en donen fe. L’any passat hi havia 68 d’aquests campaments de barraques escampats per la capital, mentre que en el primer trimestre de 2018 ja s’havien elevat a 77. Pel que fa als sensellar que hi viuen de manera més o menys estable, han passat de 444 a 536 –quants d’ells són menors, és una dada que es guarda amb zel–. El repunt, doncs, ha estat del 20% en menys d’un any de marge. La tinenta d’alcalde de Drets Socials, Laia Ortiz, no va voler ser concloent a l’hora d’argumentar els motius d’aquest increment. S’han d’estudiar amb calma, va venir a dir. Sí que va apuntar, però, que en la feina d’atenció duta a terme amb aquestes persones s’ha detectat que un percentatge important provenen de ciutats de França o el nord d’Itàlia on s’estan aplicant polítiques de mà dura, com ara expulsions, amb els immigrants. Un col·lectiu especialment vulnerable són els gitanos originaris de països com ara Romania. Interpel·lada sobre si hi ha el temor que es generi un efecte crida a Barcelona davant el fet que el discurs xenòfob està sedimentant a escala internacional, Ortiz va recalcar que “ja hem alçat la veu, també davant les institucions europees, perquè s’articulin polítiques coordinades” en matèries com l’atenció als migrants o als refugiats. Casos com el de l’Aquarius, però, revelen que aquest és, ara mateix, poc més que un clam en el desert.

L’informe de l’Ajuntament també relata que des del desallotjament l’any 2013 de la gran nau del carrer Puigcerdà –on havien arribat a establir – s’hi fins a 300 persones, majoritàriament subsaharianes–, la realitat dels assentaments a Barcelona ha experimentat un gir. Ara n’hi ha més, però més petits, concentrats de manera preferent al districte de Sant Martí –aquí hi ha un 30% del total– ja que és on hi ha més solars buits on poder alçar les auto – construccions. Una de les excepcions és el del camp del carrer Bolívia, a tocar del Teatre Nacional, on segons el consistori hi viuen no més de 70 persones amb un nombre indeterminat de nens. Moltes d’elles són d’ètnia romaní vinguts des de Romania a la cerca d’oportunitats i que busquen guanyar – se la vida recollint ferralla. I és que una de les tendències que ha observat l’Ajuntament de Barcelona, és que als assentaments hi ha cada cop més europeus, sobretot de l’Est, mentre que hi ha un descens dels immigrants originaris de l’Àfrica, el Magrib, Galícia o Portugal.