nombrosos contingents d’immigrants d’origen subsaharià han arribat en les últimes setmanes a les costes mauritanes, des d’on intenten accedir a les illes Canàries en piragua, unes precàries embarcacions en què molts d’aquests immigrants perden la vida. Ahmedou Ould Haye, coordinador de la Creu Roja a la regió, considera que prop de 800 individus intenten la travessia cada dia, tot i que un 40% de les barques no arriben mai a destí i els seus ocupants naufraguen en les fredes aigües atlàntiques. Actualment, segons càlculs de la policia espanyola, hi hauria més de 10.000 candidats africans a l’emigració clandestina entre Mauritània i el Sàhara Occidental. Des del novembre del 2005, unes 1.300 persones podrien haver perdut la vida en l’intent. El drama no té aturador.

Per als qui aconsegueixen arribar a la terra somniada, la situació no és més fàcil i molts d’ells són capturats i retornats als països d’origen. Això és el que els ha passat recentment a 170 immigrants d’origen subsaharià que el govern espanyol ha deportat cap a Mauritània. Aquesta és la xifra acordada amb les autoritats de Nouakchott el 15 de març passat, quan una delegació espanyola es va desplaçar fins a la capital africana per reactivar un acord de lluita contra la immigració irregular firmat entre els dos estats el 2003.

En aquest context, una de les mesures acordades va ser l’edificació d’un centre d’acollida temporal per a immigrants a Nuadibú, població situada a la costa nord mauritana i que ha esdevingut pas obligat per a tots aquells que, perseguint el somni europeu, busquen arribar a les Canàries. El centre, el finançament del qual corre totalment a càrrec de l’Estat espanyol, s’erigeix sobre la base d’una antiga escola desocupada.

Segons fonts diplomàtiques locals, la construcció de l’edifici està molt avançada i no es descarta que en pocs dies pugui entrar en funcionament. Mentre això arriba, els immigrants estan amuntegats en una comissaria de Nuadibú.

El projecte ha estat objecte de moltes crítiques, tant des d’associacions locals com internacionals. Des de l’Associació Mauritana de Drets de l’Home (AMDH) s’ha condemnat la construcció del centre d’acollida i les condicions de reclusió a què actualment se sotmeten els immigrants. “La situació d’aquests individus és molt deplorable, els falten aliments i una adequada assistència mèdica”, va denunciar l’AMDH.

Tampoc l’Organització de les Nacions Unides (ONU), a través del representant personal de Kofi Annan per a l’Àfrica de l’Oest, Ahmedou Ould Abdal·lah, amaga les seves reserves sobre el projecte. “Aquest no pot ser un recurs amb visos de permanència”, destaca Ould Abdal·lah, que adverteix que “el problema de la immigració, sobretot la clandestina, té dimensions mundials i no pot ser solucionat bilateralment”.
 
Intervenció en l’origen

Però malgrat la controvèrsia de la mesura, tot segueix el seu curs. Espanya intenta ara rebre fons de la Unió Europea per intervenir directament en els països d’origen de l’emigració, ja sigui a través de la implantació de centres d’acollida com el de Nuadibú o bé aportant ajuda per endurir la supervisió i el control a les fronteres.

Mauritània, per la seva banda, insisteix a demanar ajuda a Occident, particularment als europeus. El cert és que, tal com declara Mustapha Taher, cooperant de la Creu Roja, “aquest país té les portes obertes i les fronteres són completament permeables, perquè gairebé no hi ha controls i hi ha molt poca població en una superfície de terreny enorme”. Per Taher, que explica a l’AVUI la tragèdia diària d’haver trobat immigrants morts tant al desert com al mar, està clar que “tal com estan les coses, el fenomen no farà res més que augmentar”.