immigració

Els pares animen els fills a marxar del Marroc

Els nens arriben a Catalunya buscant una vida millor per a la seva família Els repatriats sempre tornen a emigrar

Avui, 07-04-2006

Els nens arriben a Catalunya buscant una vida millor per a la seva família Els repatriats sempre tornen a emigrar
Sònia Pau

L’aventura dels menors marroquins que arriben sols a Europa animats per la família per aconseguir una feina, tenir papers i després dur cap aquí pares i germans s’està convertint en l’única via per millorar les condicions de vida de ciutadans de les zones rurals del Marroc, un país amb una llarga tradició migratòria. “En un país on les condicions socioeconòmiques no milloren, els adults creuen que el projecte migratori dels menors és l’única solució que els queda”, va explicar ahir Marta Comas, l’antropòloga que és autora, juntament amb Violeta Quiroga, de l’estudi Menors que emigren sols del Marroc a Catalunya, editat per la Fundació Jaume Bofill.

L’estudi demostra que els primers menors marroquins sols que van arribar a Barcelona a finals del 90 ho feien sense el consentiment de la família, en colla i a sota d’un camió o autocar després d’haver passat molt de temps deambulant pel port de Tànger. Des del 2002 hi va haver un canvi de perfil: “Vénen sobretot de zones rurals del sud del Marroc, la família paga la pastera i tenen molt clar que el seu projecte migratori té un objectiu, que és treballar i guanyar diners, com qualsevol adult que decideix emigrar”, va explicar l’autora.

40 arribades al mes

L’informe posa de manifest que l’entrada de nens marroquins no s’atura – segons la direcció general d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA) n’arriben uns 40 al mes – i proposa la prevenció en origen per evitar que emigrar sigui l’única opció per a una vida millor. Recomana també “un canvi d’orientació” en les institucions d’acollida a Catalunya per generar confiança i evitar fugues i subratlla que el fenomen no s’aconseguirà aturar “amb polítiques repressives a la frontera, ni amb repatriacions”.

Un exemple que demostra que l’enduriment del control policial no és la solució és que un dels nanos entrevistats retornat al Marroc ha iniciat l’aventura cap a Europa quinze cops. I està disposat a tornar – hi de seguida que pugui.
immigració

Texto en la fuente original
(Puede haber caducado)