Eleccions a l’Àustria

El vot de les migracions

Àustria celebra avui eleccions anticipades després d’una campanya dominada pel malestar per l’afluència de refugiats, que la ultradreta i els democristians han fet servir com a gran trumfo

La Vanguardia, María-Paz López, 15-10-2017

Deu ser per capricis del calendari, per casualitats fatals o perquè és la plaça d’un mercat i als polítics en campanya electoral els encanten aquests ambients? El canceller d’Àustria i líder socialdemòcrata, Christian Kern, va fer ahir al matí el seu últim míting a la recerca d’una improbable reelecció, precisament al mercat vienès de Viktor Adler, on divendres a la tarda havia enlluernat als seus el candidat de la ultradreta, Heinz – Christian Strache.

Àustria celebra avui eleccions anticipades per renovar el seu Parlament i els sondejos es mostren immisericordiosos amb Kern. Auguren per al Partit Socialdemòcrata (SPÖ) a l’entorn del 25% dels vots i això els col·locaria en tercer lloc en cas que el Partit de la Llibertat (FPÖ) de Strache assoleixi el 27%. Hi ha pocs dubtes que guanyarà el democristià Sebastian Kurz, que ha tornat l’optimisme al Partit Popular ( ÖVP).

Els analistes veuen probable una coalició de govern de democristians i ultradretans, que tornarien a tocar poder deu anys després de la seva primera experiència, també amb els conservadors, els anys 2000 – 2007.

Però el lloc triat per a l’últim míting del socialdemòcrata Christian Kern no és fútil. “Aquesta plaça era, és i continuarà sent la nostra plaça”, clama el canceller davant els seus seguidors. Tot molt simbòlic. Viktor Adler (1852 – 1918), el metge i polític que dona nom a la plaça i al mercat, va ser un pioner de la socialdemocràcia en aquest país i un dels fundadors de la primera república austríaca, sorgida arran del desmembrament de l’imperi austrohongarès després de la Gran Guerra.

“La qüestió és si volem despertar – nos amb un Govern negre – blau, del qual se’n beneficiïn els rics, amb retallades socials, en pensions, sanitat, escola i seguretat –diu Kern– o si volem continuar al camí de la responsabilitat social i assegurar l’oportunitat d’una vida feliç per a tothom”. Cridant als partits pels seus colors tradicionals, Kern alertava dels riscos que veu en una coalició de democristians (negre) i ultradretans (blau).

El socialdemòcrata, canceller des del maig del 2016 després que dimitís del càrrec el seu correligionari Werner Faymann, ha governat des d’aleshores en coalició amb els democristians (el seu rival Kurz és ministre d’Exteriors), una aliança en el poder des del 2007.

Davant el desgast, Christian Kern ha intentat centrar la seva campanya en la justícia social, però amb poc èxit. L’impacte en la societat austríaca (8,7 milions d’habitants) de l’arribada d’uns 120.000 refugiats des del 2015, la majoria musulmans, va convertir la qüestió migratòria en una gran aposta electoral per a l’FPÖ, d’inflamada retòrica en el rebuig. I també per als democristians, més refinats en el seu abordatge, però alhora partidaris de traves estrictes. Sebastian Kurz repeteix una vegada i una altra que el setembre del 2015, quan el llavors canceller Faymann va acordar amb la seva homòloga alemanya, Angela Merkel, l’obertura de fronteres per al trànsit de refugiats cap a Alemanya, ell es va oposar a la mesura.

Politòlegs citats aquests dies als diaris austríacs Die Presse, Kurier i Der Standard no veuen grans diferències de fons entre la visió de la qüestió migratòria de Kurz i l’FPÖ, només de matís i d’estil. L’FPÖ ha aconseguit que el seu tema s’imposés com a tema de la campanya. Al final, per molt que Kern hagi contribuït com a canceller a aturar les arribades de refugiats i per molt que s’hagi esgargamellat amb la justícia social, tot indica que molts votants marcaran avui les creus a les paperetes per elegir els 183 diputats amb el vot de les migracions al cap. Una suposada campanya bruta de Kern per denigrar Kurz a internet també ha castigat la seva credibilitat.

Arribats a aquest punt, avui estan cridats a les urnes gairebé 6,4 milions d’electors, en uns comicis als quals es presenten deu partits en àmbit federal i uns altres sis en lands concrets. Es necessita almenys el 4% de vots per entrar a la cambra, per la qual cosa només sis partits tenen possibilitats d’aconseguir – ho, segons les enquestes. Són, òbviament, els tres grans ( ÖVP, SPÖ i FPÖ), i tres de petits: els Neos (liberals), els Verds i l’esquerrana Lista Pilz, una escissió dels ecologistes. Els sondejos donen a cada un entre el 4% i el 6%.

A Àustria, l’horari d’obertura de col·legis electorals varia segons el municipi: alguns obren a les sis del matí, altres més tard, i tanquen a les 17 hores com a més tard, però alguns ho fan a les 13 hores. Els primers sondejos sobre resultats es coneixeran, per tant, poc després de les cinc.

Texto en la fuente original
(Puede haber caducado)