Sebastian Kurz, ministre d’Afers Exteriors d’Àustria i líder del Partit Popular (ÖVP), té molts números per esdevenir, amb 31 anys, el cap de govern més jove de la UE, en sortir com a favorit en les eleccions generals que celebra avui el país. Però, si ho aconsegueix, probablement no se’l veurà com el nou Justin Trudeau continental, ja que a diferència del cap del govern canadenc no representarà el model de societat oberta i tolerant. Els sondejos donen a l’ÖVP de Kurz un 33% dels vots. En segon lloc se situa l’ultradretà Partit Lliberal d’Àustria (FPÖ) de Hans – Christian Strache, amb un 27%, i en tercer lloc, els socialdemòcrates de l’encara canceller Christian Kern, amb un 23%.

Kurz, que va arribar al capdavant d’Exteriors amb 27 anys, podria reforçar el seu perfil de noi prodigi, ara com a canceller, al capdavant d’una coalició amb la ultradreta. No seria el primer cop que l’FPÖ entra en un govern a Viena –hi ha dos precedents d’aquesta coalició–. Ara ho faria després d’una campanya monotemàtica, on l’arribada de refugiats i les idees per limitar la nova immigració han eclipsat qualsevol altra qüestió.

Kern representa una socialdemocràcia molt afeblida; Kurz és l’empenta d’uns conservadors que han posat l’accent en la tancada de l’aixeta de l’acollida de refugiats i la retallada dels ajuts socials als qui ja són al país, i Strache ha recuperat les consignes més clarament xenòfobes del partit, agermanat al FN francès de Marine Le Pen i que l’any passat va estar a punt de col·locar – se a la presidència austríaca, fins que finalment va guanyar la partida l’ecologista Alexander Van der Bellen.

Àustria, un país sense grans problemes socials i amb l’atur a la baixa, ha rebut des de la crisi migratòria del 2015 uns 150.000 refugiats. És un país petit, amb 8,7 milions d’habitants, i un lloc de trànsit cap a Alemanya, el poderós veí amb 82 milions de ciutadans que, en aquest mateix període, ha rebut 1,3 milions de sol·licitants d’asil. L’FPÖ, molt consolidat entre les formacions ultradretanes europees, va convertir la crisi migratòria en el seu tema central. El seu argument principal és que la majoria dels que arriben no fugen de guerres, sinó que són immigració il·legal econòmica. La resta de partits li han seguit el joc i ho han inclòs a la seva agenda.

Les eleccions van precipitar – se després de la ruptura de la gran coalició entre socialdemòcrates i conservadors, el maig passat, per la “pèrdua de confiança” entre aquestes dues formacions que tradicionalment s’han alternat el poder a Àustria.