La Sevan, l’ Ismail i els seus fills formen part del conjunt de refugiats que han creuat el Mediterrani fugint dels bombardejos. L’estat en què va quedar el seu pis del barri d’ Al – Aixrafia, a Alep, simbolitza la destrucció de Síria, un país que ha vist com 11,5 milions d’habitants es veien abocats a l’èxode: 6,3 milions dins les pròpies fronteres, i elsaltres 5,2, a l’estranger, com arefugiats, segons dades de l’ Agència de l’ONU per als Refugiats (Acnur). Fa 15 mesos que aquesta família viu a Sabadell dins el programa de reubicació de refugiats, procedents dels campaments de Grècia i Itàlia , impulsat per la Unió Europea (UE) amb escàs èxit. La majoria dels governs europeus nohan complert els seus compromisos. Europa només ha acollit 28.579 dels 98.272 refugiats que havia pactat rebre dins aquest programa en un període de dos anys que s’acaba avui. I Espanya és un dels principals incomplidors. Les 1.279 persones que han arribat fins al moment només representen el 13,7% de la xifra promesa. La Sevan i l’Ismail integren aquest grup de 1.279 refugiats. La seva història és calcada de la de moltes altres víctimes dels combats a Síria , l’ Iraq , l’Afganistan , Somàlia , Eritrea… “Al meu germà –explica la Sevan – el va matar una bomba, i nosaltres vam decidir marxar d’ Alep i instal·lar – nos a Afrin , on viuen els meus sogres, kurds com el meu marit, que va haver de deixar la feina de torner”. A Afrin la vida tampoc no era fàcil. Sense aigua corrent, ni electricitat, ni escola per als fills, l’Ahmed i l’ Asia , que ara tenen 6 i5 anys. En Hasan , el petit, de quatre mesos, va néixer a Sabadell.El pla inicial era anar a Alemanya , on fa temps que viuen tres germans de l’ Ismail . Així que el gener del 2016 van emprendre a peu una marxa de 60 quilòmetres fins a arribar a Turquia . “A la frontera vam agafar un autobús fins a Esmirna . Hi havia molta gent esperant poder – se embarcar rumb cap a Grècia . Vam negociar preus i vam pagar 1.500 euros a un noi que ens va estafar. Va marxar amb els nostres diners i no el vamtornar a veure. Vam haver de demanar ajuda als meus germans d’ Alemanya , que ens van enviar 3.000 euros”, detalla la parella. Aquest va ser el preu del passatge per a tots quatre en una precària embarcació amb 55 persones a bord. “Si pagues poc et fiquen en un vaixell amb molta gent. La nena va passar molta por, l’Ahmed no”, explica el pare mostrant el vídeo que va gravar amb el mòbil quan van salpar d’ Esmirna . Després de diverses hores de travessia van arribar a l’illa de Lesbos , que va ser casa seva durant els tres mesos i mig següents. “Primer vam estar en un camp de refugiats, però l’Ahmed va tenir un atac d’asma, va estar hospitalitzat cinc dies i després ens van enviar a un hotel”, explica la Sevan , que té més facilitat amb els idiomes que el seu marit. La parada següent va ser Atenes , on els van proposar de viatjar a Espanya dins el programa de reubicació de refugiats. Van acceptar aquesta destinació , i el 23 de juny del 2016 van agafar un vol cap a Madrid. La Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat ( CCAR ) els va proporcionar allotjament a Sabadell, primer en un pis compartit amb un asilat d’ Ucraïna , i ara sols. “Els nens parlen molt bé el català. L’ Ahmed ha començat primer de primària, i l’Asia, P5. Jo buscaré feina de torner quan aprengui castellà. Cada dia vaig a classe, dues hores i mitja al matí i dues a la tarda”, diu l’ Ismail . La Sevan , que va donar a llum fa només quatre mesos, passa més temps a casa amb el nadó. Sabadell no era el lloc buscat, però s’han anat acomodant a aquest ciutat i descarten anar a Alemanya . “Ens quedarem aquí fins que hi hagi pau a Síria . Hem fet una amiga, l’ Assumpció , la professora de castellà. És com la nostra mare. Ella es va quedar amb mi tota la nit a l’hospital quan va néixer en Hasan ”, explica agraïda la Sevan .

El drama dels desplaçaments forçosos al món per guerres i desastres naturals ja afecten 65,6 milions de persones. D’aquest total, 22,5 milions són refugiats, comla Sevan, l’ Ismail i els seus fills. Síria ocupa el primer lloc d’aquest dramàtic podi, seguida de Colòmbia, l’ Afganistan, i l’ Iraq.