Christiane Stallaert acaba de publicar un llibre en què estableix un paral·lelisme entre el nazisme i la Inquisició espanyola. Sembla que la comparació ha aixecat polseguera al país germà de ponent, on encara hi ha gent que somia fer pujar als altars Isabel la Catòlica. A Espanya encara es resisteixen a entendre que el que van fer els Reis Catòlics amb els jueus és purament i simplement neteja ètnica. I que això (agradi o no agradi) els converteix en cosins germans d’Adolf Hitler, de Slobodan Milosevic i d’un altre especialista perversament oblidat: Stalin.

La similitud entre els Reis Catòlics i Hitler és tan palesa que em sobta que algú se’n pugui sorprendre. Salta a la vista. I si Franco no va practicar l’antisemitisme va ser per la senzillíssima raó que a Espanya ja no hi quedaven jueus per perseguir.

Encara més: Hitler era un admirador dels Reis Catòlics i enaltia l’expulsió dels jueus i posterior persecució, via Inquisició. Ho explica molt bé l’Eugeni Xammar al seu recull d’articles titulat L’ou de la serp. Hi ha una impagable crònica (publicada originalment a La Veu de Catalunya, el 24 de novembre del 1923) que relata una entrevista de Xammar, acompanyat per Josep Pla, amb un jove Adolf Hitler.

El futur Führer explicava: “Els espanyols a Baviera tenen totes les portes obertes. Són els únics estrangers que ho poden dir. Per als altres estrangers tenim molt poques simpaties. No els necessitem ni els volem, i a Munic, gràcies a Déu, es pot dir que ja no en queden. La major part dels estrangers que van pel món són jueus: ¿comprèn? Cal no fiar – se’n. Italians, anglesos, romanesos, holandesos… cadascú amb el seu passaport. Fa uns mesos, passejar – se amb cara d’estranger pels carrers de Munic era perillós, li ho confesso. La joventut estava molt excitada i les garrotades eren freqüents […]. De totes maneres, declarant que era espanyol, després de la primera trompada, ningú no li hauria donat la segona”.

Quin privilegi, oi, ser espanyol? La clau d’aquests miraments dels cadells del nazisme és molt senzilla: com que a Espanya els jueus ja havien estat expulsats o cremats per la Inquisició molts segles enrere, els espanyols no eren sospitosos de ser jueus. Tanmateix, Hitler filava molt prim, i no estava totalment d’acord amb Isabel de Castella i Ferran d’Aragó: “Els Reis Catòlics, permeti’m que l’hi digui, no van comprendre el problema jueu. Varen creure que era un problema religiós i varen donar als jueus el dret de romandre a Espanya si es convertien al catolicisme. Se’n van convertir més de la meitat. M’entén? […] El problema jueu, sàpiga – ho d’una vegada, no és un problema religiós. És un problema de raça. El mitjà per resoldre aquest problema és l’expulsió”.

Vaja: que els Reis Catòlics van fer curt. És a dir que la diferència entre el nazisme i el nacional (espanyol) catolicisme és només de grau. És la diferència que hi ha entre els forns crematoris d’Auschwitz i els jueus cremats per Torquemada.