Una nit del 2011, Maria Paula Güidi es va trobar un escamot dels Círculos Bolivarianos que l’estava esperant. Güidi era periodista de televisió, treballava com a assistent de producció en diferents canals a Veneçuela amb reconeguts periodistes polítics, ara a l’exili, com ara Napoleón Bravo. “No et matarem, però sabem que tens documentació”, li van dir. Colpejada –li falten dues peces dentals– i abandonada en una carretera, gràcies a la solidaritat va arribar a un hospital on va costejar – se la recuperació. Arran d’aquest fet, i també per la família, va decidir marxar de Veneçuela i, després d’una breu estada a Costa Rica, va raure a Girona, on ha demanat asil polític i viu en un pis d’acollida compartit.

Maria Paula Güidi era una de les responsables de comunicació de la consulta popular impulsada pels partits de l’oposició contra els canvis que vol dur a terme el govern de Maduro. Güidi destacava com les urnes han unit la comunitat veneçolana a l’exili: “Som de corrents polítiques distintes, però tots volen posar consciència del que està passant en el nostre país.” Güidi assenyalava el deteriorament de les condicions econòmiques, polítiques, de seguretat i salut, a més de la violació dels drets humans.

La comunitat veneçolana a les comarques gironines és de prop d’un miler de persones i ahir havien votat al local que s’havia habilitat al número 18 del carrer Maluquer Salvador prop de mig miler de veneçolans. Es necessitava el passaport, on hi ha el número de cèdula d’identitat, per poder dipositar la papereta en què sota el lema ¡El pueblo decide! Movimiento libertador es feien tres preguntes sobre accions de govern.

L’ambient al local de Girona era festiu i reivindicatiu alhora, amb banderes i gorres veneçolanes. Els organitzadors destacaven el civisme i bon humor amb què s’havien realitzat les votacions, en un esperit que recordava el 9 – N. Destacaven també que, al punt de votació de Girona, s’hi havien desplaçat també veneçolans de Barcelona o de França que es trobaven de vacances o passant el cap de setmana a la costa i l’havien localitzat com a punt de votació més proper.

Què en pensen, del referèndum els veneçolans que viuen a Girona? “Teniu el dret sobirà de decidir el que voleu i assumir les conseqüències polítiques del que voleu”, va explicar Güidi. Una opinió que comparteix Glory Tibaide, també de l’organització. De la seva història d’exiliada, en va destacar les arrels que ha creat a Girona amb la seva filla –“he après el català fent deures amb ella”, va dir somrient– però mantenint la consciència dels orígens amb un fill que vol ser metge per “anar a Veneçuela a curar els que hi viuen”. El deteriorament de la sanitat i la degradació social del país, en un clima amb molta inseguretat, van ser els motius que van fer decidir a Ruy, metge neurocirurgià, i la seva esposa, Isaura, venir a Girona, ara farà nou anys. Ahir, al local de la votació, els acompanyava la mare de Ruy. Amb silenci, els seus ulls, mig closos, expressaven la saviesa de l’experiència. “Ella, com la meva àvia m’explicava, ha viscut una altra Veneçuela; ara és una dictadura”, deia Glory Tibaide.