De racisme n’hi ha, n’hi ha cada cop més i degenera cada vegada més en agressions físiques més severes. Aquestes són les principals conclusions de l’informe que SOS Racisme Catalunya va presentar ahir a partir de les denúncies que va rebre al llarg de l’any passat. A partir d’aquestes queixes, la portaveu de l’entitat, Begonya Sánchez, va dibuixar un panorama no gaire esperançador: “S’ha incrementat el racisme social tant en determinats barris com determinats municipis, afavorit per un marc legal que crea ciutadans de primera i de segona i també per unes ordenances que acaben barrejant el civisme amb l’estigmatització del col·lectiu immigrant”.

L’oficina de denúncies de SOS Racisme va recollir – ne 151. Són sobretot persones regularitzades les que s’atreveixen a protestar. Les agressions i discriminacions racistes en l’àmbit quotidià (27) són les que més van créixer, però les més nombroses continuen sent les d’abusos protagonitzats pel Cos Nacional de Policia (CNP) i la Guàrdia Urbana de Barcelona (34). “És preocupant – va alertar Sánchez – que les queixes es refereixen sobretot a agressions físiques severes”. Abús d’autoritat en els controls policials de documentació, lesions físiques greus justificades per l’ús de la força a l’hora de reduir el detingut i insults i vexacions durant les batudes contra venedors ambulants són alguns dels arguments denunciats que s’estan convertint en clàssics dels últims anys.

Un dels casos que SOS Racisme considera paradigmàtics és el policia nacional condemnat per haver agredit quatre ciutadans en un control d’estrangeria a la plaça de Catalunya.
 
Convivència difícil

Pel que fa al racisme social, s’ha fet present sobretot en les protestes o negatives quan s’ha intentat obrir un local de culte i en problemes de convivència al carrer o a l’escala de veïns. Sánchez va explicar les vicissituds d’una família d’origen argentí que va patir durant tres anys l’assetjament dels veïns del pis de sobre. “Tres anys de patiment psicològic molt important fins que van aconseguir un altre lloc on viure”.

L’entitat considera que situacions com els problemes per trobar habitatge o la limitació de les ajudes socials són detonants per “culpabilitzar de tot el que va malament els últims que han arribat”. També poden actuar com a detonants “els discursos alarmistes, plens de tòpics i prejudicis d’alguns mitjans de comunicació”.

Sánchez va recordar que les entitats feia temps que denunciaven el racisme en el món de l’esport, però la qüestió no ha acabat d’esclatar fins que Eto’o es va plantar i va estar a punt de deixar un partit del Barça a mitges: “Fins ara s’havia banalitzat el racisme als camps de futbol. Aquest potser ja està reconegut, però encara es banalitza en moltes altres situacions”.