El Canadà, un país de 35 milions d’habitants i amb un 21% d’immigració, ha acollit, en els darrers 15 mesos, 40.000 refugiats. El Canadà, a més, preveu acollir – ne 25.000 més en el que queda d’any i arribar fins als 300.000. A banda, té en marxa un pla que facilita un subsidi als nouvinguts, habitatge i ajuda per trobar feina i escola per als fills. Tot i que, òbviament, hi ha veus internes en contra, l’OCDE acaba de certificar que els nouvinguts han fet pujar un 31% el nombre d’empleats qualificats i, per tant, han fet augmentar la competitivitat de les seves empreses. A l’altra banda, la Unió Europea. Fa un any, la comissió va instar els països a acollir 160.000 refugiats, 15.000 dels quals, a l’Estat. Fins avui, els països europeus n’han acollit 11.906, 744 dels quals, a l’Estat espanyol.

Davant d’aquesta situació, la societat civil catalana s’ha tornat a mobilitzar i en aquests dos caps de setmana intentarà pressionar al màxim institucions i partits per canviar aquesta realitat. I ho va fer amb el concert d’ahir, i ho farà amb la manifestació de dissabte vinent a Barcelona, amb el lema ‘Prou excuses. Acollim ara’. La població catalana, de fet, ja respon: l’èxit del concert d’ahir, que ja hi hagi unes 1.300 persones disposades a fer de mentors quan el programa només en necessitava 500 per arrencar, o que en les entitats hagin identificat refugiats amb problemes mèdics per portar – los immediatament –si l’Estat en dóna el permís…– en són exemples. Com ho serà, de ben segur, la resposta a la manifestació de dissabte vinent. El problema serà si l’Estat tornarà a fer cas omís de les mobilitzacions al carrer –les darreres diades en són un exemple– i es mantindrà en aquesta negativa vergonyant que només un estat nou pot corregir.