La casualitat ha volgut que sigui a Bratislava, una ciutat que està situada just a mig camí entre el Regne Unit i Turquia, on els líders europeus s’han de reunir el 16 de setembre per parlar del futur de la UE.

Damunt la taula ja no hi haurà només la discussió sobre el nou rumb que han d’agafar els Vint – i – set després de la victòria del Brexit, tal com estava previst. Ara Àustria també vol plantejar la possibilitat de trencar les negociacions d’adhesió amb Ankara, després de veure la deriva auto­ritària que està adquirint el president turc, Recep Tayyip Erdogan, amb l’excusa del fallit cop d’ Estat del juliol.

“Sabem que els estàndards democràtics de Turquia estan lluny de justificar la seva adhesió”, va dir dijous el canceller austríac, Christian Kern, en una entrevista a la televisió pública ORF en què va arribar a qualificar de “ficció diplomàtica” la relació que la UE té amb el país.

Els milers de detencions que el Govern truc està duent a terme contra militars, jutges, periodistes i educadors des del 15 de juliol estan tensant la corda d’una convivència que ja per si sola és prou complicada.

El primer ministre italià, Matteo Renzi, aquesta setmana ha acusat Erdogan de no respectar l’ Estat de dret, després que aquest digués que la justícia italiana “valdria més que s’ocupés de la màfia” en comptes d’investigar el seu fill per una presumpta fuga de capitals.

Tot i això, Renzi no ha anat tan lluny com Kern, que ha estat l’únic mandatari que ha plantejat una proposta tan extrema com el trencament definitiu.

Brussel·les també ha endurit el missatge cap a Ankara, tot i que sempre deixant la porta oberta a l’ entesa. “Si a Turquia li oferim la impressió que sigui quina sigui la situació la UE no està preparada per acceptar – la, jo crec que estem cometent un error greu de política exterior”, va comentar el president de la Comissió Europea, Jean – Claude Juncker, a la televisió alemanya ARD, hores després de sentir el canceller austríac. “No crec que ajudés gaire trencar unilateralment les negociacions amb Turquia”, va afirmar. També va afegir que, en qualsevol cas, és una decisió que correspon prendre per un unanimitat a tots els estats membres, “i en aquest moment no veig aquesta dispo­sició”.

Almenys no pas per ara. Però tant Juncker com diversos líders europeus més –entre els quals la cancellera alemanya, Angela Merkel– han deixat clar que les negociacions quedarien imme­diatament trencades si Erdogan reinstaurés la pena de mort, abolida el 2004 precisament per iniciar el procés d’adhesió.

La UE està en una posició difícil. S’ha de mostrar ferma contra l’autoritarisme que s’està accentuant a Turquia però alhora depèn de Turquia per mantenir sota control la crisi migratòria. Des que es va firmar l’acord sobre refugiats el 18 de març, el nombre d’immigrants que han arribat a les illes gregues s’ha reduït a una mitjana de 89 al dia, pels més de 1.700 que arribaven abans.

Amb la seguretat de la seva posició de força, Ankara ha amenaçat de trencar l’acord si a l’octubre Brussel·les no ofereix el que espera a canvi: la liberalització de visats perquè els ciutadans turcs puguin viatjar lliurement per territori comunitari.

Juncker ha admès que ara el pacte és més “fràgil” que al principi i els països europeus no volen cedir tan fàcilment al xantatge turc. A més d’exigir a Erdogan que controli el flux migratori, li demanen que adapti la seva llei antiterrorista als estàndards europeus. Una possibilitat que sembla impossible, després d’haver declarat l’ Estat d’excepció després del fallit cop d’Estat.

Grècia i Bulgària, els dos països europeus que tenen frontera amb Turquia, han elevat la veu d’alarma per por que el pacte del març es trenqui. De moment, el Govern turc ha retirat els oficials que havia enviat a les illes gregues per ajudar en les tasques de retorn dels refugiats sirians que han arribat els últims mesos.

Davant aquesta situació, el ministre hel·lè d’ Immigració, Yiannis Mouzalas, va demanar dimecres a Brussel·les un pla B per si Turquia acaba complint la seva amenaça i relaxa el control a les seves fronteres. També va reclamar a la resta de socis que assumeixin el compromís de repartir – se 160.000 asilats.

Per la seva banda, Frontex (l’agència europea de control de fronteres) va anunciar divendres que, a petició de Sofia, augmentarà la vigilància dins l’àrea entre Bulgària i Turquia.

En un article recent, Marc Pierini, ambaixador de la UE a Turquia entre 2005 i 2011, era optimista quan parlava del compliment de l’acord migratori. És més probable que, atès que tots dos tenen “preocupacions més importants que la liberalització de visats”, continuïn “aplicant els punts principals del pacte”.

En canvi, és més pessimista quan parla de la cooperació d’Ankara amb els seus aliats de l’OTAN per combatre l’ Estat Islàmic ( EI). L’endemà del cop, Ankara va tancar una setmana la base militar d’ Incirlik, des d’on els EUA llancen els seus bombardejos. “Aquest és el pitjor moment possible per tenir dubtes sobre el paper de Turquia”, deia Pierini. Després dels atemptats que està rebent Europa, “cal una acció més decisiva de Turquia contra l’ EI”.