Em fa vergonya que en un país com el Regne Unit, en una ciutat com Middlesbrough, es pintin de vermell les portes de les cases on viuen demandants d’asil. Em fa vergonya que a Cardiff, al País de Gal·les, els refugiats hagin d’anar amb una braçalet vermell perquè els donin menjar un cop al dia. Em fa vergonya que a Dinamarca, a Alemanya i a Suïssa prenguin els diners i els objectes de valor als refugiats que hi arriben. Em fa vergonya que al meu mar Mediterrani cada dia hi morin famílies senceres. Em fa vergonya que arribin a Grècia i els tractin pitjor que a animals. Em fa vergonya aquesta Europa. Em fa vergonya que el govern del meu país no hagi mogut ni un dit. Em fa vergonya no haver sortit encara al carrer.