Massa atur per a tants refugiats
El govern espanyol no vol acollir la quota del 9% d'immigrants que li demana la CE al·legant que té un gran nombre de desocupats. Diu que no els pot rebre “en condicions de dignitat” ni “oferir-los una feina”.
Avui, , 19-05-2015Espanya no pot (o no vol) acollir el 9,1% de refugiats que li demana la Comissió Europea. I posa l’atur com a excusa. El rebuig al controvertit repartiment d’immigrants s’estén i ja són almenys quatre els governs que s’oposen a les quotes proposades per Brussel·les: l’hongarès, el britànic (fins aquí cap sorpresa), el francès i l’espanyol. “Comprometre’s a integrar immigrants quan no els pots oferir una feina és un mal servei”, va al·legar ahir el ministre d’Afers Estrangers, José Manuel García – Margallo, que no troba “proporcionat, just ni realista” que no s’hagi tingut prou en compte que l’Estat ja carrega amb un 23,7% de desocupats.
Per un dia, l’executiu del PP no va amagar ni dissimular els prop de quatre milions i mig d’aturats espanyols registrats. Al contrari: es va queixar que “estan infravalorats i infraponderats” en els càlculs de Brussel·les i els va intentar fer servir per exonerar – se d’haver d’acceptar més peticions d’asil. I és que, segons García – Margallo, Espanya no pot donar una rebuda “decent” als immigrants ni garantir – los un “lloc de treball, habitatge, educació, sanitat i serveis socials” sense que es creïn “guetos”. Aquest sistema de quotes obligatòries amb què Jean – Claude Juncker vol respondre a la crisi humanitària pels naufragis al Mediterrani obligaria l’Estat a multiplicar per deu el nombre d’immigrants que accepta: l’any passat, per exemple, s’hauria d’haver fet càrrec de 16.804, però només en va deixar entrar 1.585.
L’objectiu és descarregar països com Alemanya (que rep el 32% de les peticions d’asil) i Suècia (13%), i derivar la pressió d’aquests immigrants que arriben a les costes europees cap als socis menys solidaris. Ara, segons la nova redistribució, Angela Merkel hauria d’acceptar el 18,4% (la meitat que Rajoy), mentre que a França li tocaria el 14,1% i a Itàlia l’11,8%. Però García – Margallo va advertir ahir els seus homòlegs que s’han de refer aquests càlculs: “No es tracta de regatejar, sinó de no crear falses expectatives, perquè ningú no pot acceptar immigrants si no és per atendre’ls en condicions de dignitat.” Per fer aquest repartiment, Brussel·les ha tingut en compte la taxa d’atur del país, però ha donat més importància a la seva mida i riquesa. “El pes de la població compta un 40%; el PIB, un 40%, i la taxa d’atur, només un 10%”, es va queixar el ministre espanyol, que va recordar “l’esforç gegantí que ha fet Espanya”, que en els anys de vaques grasses va arribar a tenir “un 12% del total de la població d’origen immigrant”.
El govern francès també va criticar ahir les quotes que vol imposar Brussel·les, perquè “concedir o no asil és competència i sobirania de cada estat membre”, va advertir el seu secretari d’Estat per a la UE, Harlem Désir. El socialista és partidari de “retornar al port de sortida” els immigrants salvats al mar, tot i que la cap de la diplomàcia comunitària, Federica Mogherini, ha descartat aquestes “devolucions en calent”. “El nombre de beneficiaris no pot ser objecte de quotes”, havia criticat el mateix primer ministre francès, Manuel Valls. El seu homòleg hongarès, Viktor Orbán, qualifica d’“idea boja” les quotes de Juncker. “És una proposta injusta i indecent: no protegir les teves fronteres i deixar entrar els immigrants perquè després els pots redistribuir entre els altres”, es va queixar. També el govern britànic hi posa pegues, però això no sorprèn Brussel·les (segons els tractats, la Gran Bretanya, Irlanda i Dinamarca no estan obligades a participar en les polítiques de justícia i interior de la UE).
(Puede haber caducado)