Els refugiats són quasi sempre el producte d’una política totalitària i mentidera, no respectuosa dels mínims drets humans. La gent fuig dels genocidis, guerres, repressions, discriminacions, racismes, i altres drames polítics i ideològics. L’aplicació d’alguns principis dels “drets de l’home ric i poderós” és la causa de l’augment constant de refugiats de tot el món. A l’Àfrica, la “no – ingerència” i la “sobirania nacional” no són més que per conservar els drets dels tirans i d’una minoria que es considera quasi com Déu. Europa i el món occidental ho aproven mentre comprin armes i deixin explotar les matèries primeres i els pobles. El diner no té color, ni raça, ni religió, ni… sentit de la veritat i de la justícia. Quan el director de la Comissió pels Drets Humans de les Nacions Unides va demanar als governs de no mentir, el van fer cessar. Quan el delegat de l’Alt Comissariat per als Refugiats va fer a Kigali unes declaracions a favor dels refugiats, el van enviar a Suïssa.

Els refugiats són uns desarrelats sense present ni futur i amb un passat dolorós, espantós. Tot d’un cop han hagut de fugir i abandonar – ho tot. Són pobres i no tenien ni diners per emportar – se. El seu problema més gros no és el que diuen els diaris, la televisió i les ràdios: falta de casa, menjar, roba, medecines… El que no els deixa dormir ni somriure és la falta d’arrels, de drets reconeguts, de justícia, de futur. Els organismes internacionals, amb acords, convencions i convenis, fan sovint una farsa de mal gust. Fan guerres ideològiques, venen armes, sostenen dictadures, fomenten cops d’estat, desestabilitzen governs, contrarien els desitjos legítims de minories i quan milers de refugiats pobres han de fugir (nou milions a l’Àfrica) els envien tendes i roba vella, medicines i personal que estava a l’atur, periodistes que defensen la seva veritat però que deixen els refugiats sense paraula. Un cop més hem viscut l’opressió del pobre, la llunyania de l’Església, la incapacitat i indiferència de molts dels que vénen a ajudar, l’ambigüitat dels funcionaris de la Creu Roja o dels Metges sense Fronteres, ben pagats i allunyats del poble. Els diaris i els poderosos, les ràdios i els “delegats” han mentit i mentit. Els objectius polítics han anul·lat els drets dels pobres, que mai són escoltats ni consultats.