Des d’Algesires fins a Làrnaca, la Comissió Europea vol omplir de patrulles la mar Mediterrània per evitar que la vergonya de Lampedusa es torni a repetir. Brussel·les va proposar ahir als ministres de l’Interior dels Vint – i – vuit crear una “gran operació de seguretat i rescat” coordinada per Frontex, l’agència comunitària que ajuda els estats membres a vigilar els 13.983 quilòmetres de fronteres exteriors de la UE. El problema és qui ho paga: el pressupost de Frontex és molt limitat i no arriba aquest any als 85 milions d’euros, i l’eurocomissària Cecilia Malmström va demanar ahir més “suport polític i recursos per poder salvar més vides” (en altres paraules: personal i diners, vaixells guardacostes i helicòpters).

La missió de rescat de la sueca Malmström pot quedar en un brindis al sol o en una simple declaració de bones intencions: per poder patrullar tot el Mediterrani, detectar els vaixells carregats d’immigrants i rescatar – los en cas de naufragi caldria una inversió ingent i, en temps de vaques magres i retallades, molts estats membres no estan disposats a passar per caixa (sobretot els més allunyats de les costes africanes). Però, si més no, el llançament d’aquest globus sonda permet a la Comissió Europea defensar – se de les crítiques, sobretot del govern italià, que li retreu la seva passivitat i que es renti les mans davant l’allau continuada de sense papers. Només aquest any han arribat a les costes italianes 30.000 immigrants, quatre vegades més que l’any passat.

Aquesta idea de llançar una força de rescat “des d’Espanya fins a Xipre” ni tan sols no és nova: l’eurocomissària d’Interior l’ha copiada a l’Agència Europea de Drets Fonamentals, que ho va demanar fa mig any per poder “reduir el nombre de morts a les costes”. Només en els últims dos anys, Frontex ha salvat 16.000 vides al Mediterrani, però se li han anat retallant els recursos (dels 118 milions del 2011 als 90 de l’any passat i els 85 d’aquest). Els socis del nord de la UE tampoc no volen ni sentir a parlar de revisar els requisits per acceptar les peticions d’asil per descomprimir la pressió migratòria del sud.