En xifres absolutes, que 29.910 ciutadans de l’Estat espanyol marxessin l’any passat cap a Alemanya sembla fins i tot una mena de mal menor, vistos els 6,2 milions d’aturats del país. Aquesta xifra de nouvinguts a la primera economia europea –amb l’índex més baix dels 27 quant a desocupació juvenil, un 8,3%– representa, però, un augment rècord del 44,7% respecte dels que van marxar el 2011, any en què ja havia crescut un 35% respecte del 2010.

Són dades prou eloqüents, difoses ahir pel departament federal d’Estadística (Destatis) i que es complementen amb altres increments espectaculars dels països del sud amb problemes: un augment del 51,8% en el cas dels ciutadans de Xipre, del 43,4 % pel que fa als grecs, i del 39,8 % dels italians.

En tota la Unió Europea van marxar a Alemanya més de 638.00 ciutadans (un increment del 17,7%), el que representa que el primer client de les exportacions de la locomotora econòmica –els països de la UE– és també el seu millor proveïdor de nova mà d’obra. Van ser, en total, prop d’un milió de ciutadans d’arreu del món –965.908– que van marxar a viure a Alemanya, el nombre més alt des del 1995, segons Destatis, amb la diferència que ara no són refugiats de conflictes armats, dins o fora d’Europa, sinó fugitius de la crisi econòmica.