Més d’un centenar de persones van assistir ahir a la reunió que van organitzar l’Ajuntament i l’entitat OIM (Organització Internacional per a les Migracions) per informar del programa de retorn d’immigrants als seus països d’origen. Entre els assistents hi havia de tot: persones que hi anaven a títol personal, d’altres que representaven associacions d’immigrants, i també alguns tècnics de serveis socials o d’ONG diverses. Pel que fa a la nacionalitat dels assistents, també n’hi havia de tot arreu, sobretot africans i sud-americans: Ghana, Senegal, Marroc, Nigèria, Gàmbia, Xile, Hondures, etcètera. El tema de l’exposició va despertar interès entre els immigrats, que, després d’escoltar les explicacions de les dues tècniques de l’OIM, Teresa i Eva, van fer moltes preguntes. Per la seva banda, la regidora d’Atenció a les Persones, Fanny Carabellido, va dir que tenen diverses peticions de persones que demanen ajuda per retornar als seus països, però no les tenia quantificades.

Una de les tècniques va explicar tan bon punt va començar que el programa es dirigeix “a persones que estan en una situació límit, sense recursos o en perill de quedar-hi”. També cal que siguin extracomunitaris, que no tinguin doble nacionalitat i que puguin acreditar que fa sis mesos que són a l’Estat espanyol. Aquests requisits mínims, segons les tècniques, són perquè els recursos de què disposen són limitats i han de prioritzar. Els garanteixen un bitllet d’avió gratuït per a ells i les seves famílies i, a part, ajudes que van dels 150 als 450 euros. El compromís que assumeixen els que marxin és que no podran tornar a treballar a l’Estat espanyol durant tres anys i que, si passat aquest període decideixen tornar, ho faran en la mateixa situació legal que quan van marxar. L’OIM es compromet a ajudar-los en els tràmits a seguir, i van treure importància com a entrebanc per aconseguir l’ajuda a qüestions com passaports caducats o perduts, o situacions irregulars. També els van parlar d’un programa que dóna ajudes per la reinserció econòmica als seus països, amb formació, assistència i seguiment per obrir i mantenir un negoci (les ajudes van de 1.500 a 5.000 euros). A la pregunta d’un dels presents sobre reinserció laboral, van dir que estan treballant per estimular la contractació per part d’empreses espanyoles que estan instal·lades als països on retornen els immigrants. Les ajudes cal tramitar-les a través d’un treballador social o una ONG, que ha d’elaborar un informe. Els diners els posen el Ministeri de Treball i Seguretat Social i la secretaria d’Immigració de la Generalitat. Va haver-hi moltes preguntes, algunes de casos molt concrets. Les tècniques van recordar diverses vegades que els fons “no són il·limitats”, i van aconsellar als que estan en situació precària que no esperin a última hora per fer la petició “perquè la resolució no és immediata, sinó que pot tardar tres o quatre mesos”.

Entre els assistents es notava interès per conèixer aquests programes, però també temor i desconfiança. La por principal era no poder tornar a l’Estat si marxen, o perdre els drets adquirits, com ara les prestacions per atur (si és el cas), o prestacions per jubilació, qüestions sobre les quals les ponents van intentar tranquil·litzar-los. Una tècnica de la Creu Roja que estava entre el públic va recordar que sobretot els subsaharians poden tenir problemes amb les cotitzacions a la Seguretat Social perquè no hi ha convenis en aquest tema amb els països africans. Una de les tècniques d’OIM ho va confirmar, i va recordar als interessats la necessitat que s’informin bé de tots els detalls. Un altre assistent, subsaharià, va dir que si li donaven 40.000 euros allà mateix entregava els papers, marxava i no tornava “mai més”. El comentari va arrencar riures i aplaudiments als assistents. I també la resposta d’una de les tècniques: “Si me’ls donen a mi, jo també marxo!” Demà hi ha una altra reunió, en aquest cas formativa per a tècnics de Salt i altres municipis.