La Fiscalia noruega ha acusat aquest dimecres formalment Anders Behring Breivik de terrorisme i de l’homicidi voluntari de 77 persones. També ha avançat que demanarà l’ingrés urgent de l’autor dels atemptats d’Oslo i Utoya en un centre psiquiàtric. El judici contra el militant d’extrema dreta que el passat 22 de juliol va provocar el pànic a Noruega amb un doble atemptat tindrà lloc el proper 16 d’abril.

Els primers exàmens mentals als què va ser sotmès Breivik han dictaminat que és un psicòpata i està legalment incapacitat, per la qual cosa segons les lleis noruegues no pot ser condemnat a una pena de presó.

Per aquest motiu, els fiscals Inga Beijer Engh i Svein Holden demanaran d’entrada el seu ingrés forçós en una institució psiquiàtrica.

Tot i això, es reserven el dret a reclamar pena de presó o custòdia renovable durant el judici a l’espera dels resultats del nou informe psiquiàtric que està realitzant un altre equip d’experts. El jutge va ordenar segon examen a Breivik a després de les crítiques a l’informe inicial.

En cas que l’imputat, de 33 anys, fos declarat legalment capacitat, la fiscalia podria demanar aleshores una pena de presó o de custòdia de 21 anys.

Cadena perpètua

I és que mentre que la màxima pena de presó per assassinat a Noruega és de 21 anys, es permet que els tribunals allarguin la custòdia després del període d’empresonament si hi ha indicis que l’assassí pugui tornar a actuar de la mateixa manera. Així, la custòdia (forvaring) és una figura legal que pot equivaler a la pràctica a una cadena perpètua, prorrogable de manera indefinida cada cinc anys.

Però si el segon examen mental al fonamentalista cristià arriba a les mateixes conclusions, la fiscalia mantindrà la seva petició inicial i es dóna per fet que Breivik serà ingressat en un centre psiquiàtric.

Descartat el càrrec de crims contra la humanitat

Holden ha recordat que l’acusat ha comès crims “molt greus”, d’una dimensió “sense precedents” a la societat noruega moderna. Per aquesta raó, en la fase inicial de la investigació s’havia especulat amb la possibilitat que Breivik fos acusat d’un delicte molt més greu, el de crims contra la humanitat. En aquest cas, podria haver-se enfrontat a una pena de fins a 30 anys de presó.

La fiscal Engh ha explicat que aquesta càrrec s’ha descartat perquè el delicte “no compleix les condicions necessàries”. “Seria necessari un caràcter més col·lectiu, que hagués fet això juntament amb més persones”, ha precisat.

L’acusació considera com a dos actes terroristes separats l’atemptat amb cotxe-bomba contra la seu del govern a Oslo, en el qual van morir vuit persones, i els 69 assassinats amb armes de foc al campament de les Joventuts Laboristes a l’illa d’Utoya. A l’escrit es mencionen els noms de les 77 víctimes mortals i els ferits greus, però no de la resta d’afectats pels atacs, cosa que elevaria la xifra entre 600 i 800 persones.

Breivik, que ha conegut el contingut de l’acusació abans que es fes pública, s’ha mostrat “decebut” pel fet que els fiscals demanin el seu ingrés en un centre psiquiàtric. Segons ha explicat el seu advocat, Geir Lippestad, l’antiislamista radical es considera legalment capacitat.

L’acusat va admetre durant la vista preliminar haver comès el doble atemptat del 22 juliol i va assenyalar que el seu objectiu eren “traïdors” amb actituds favorables amb els immigrants.