És mitja tarda de dissabte a Bordeus quan arrenca el cinquè míting de campanya de Sarkozy davant prop de 8.000 seguidors. Les enquestes segueixen costa amunt i les esperances del seu equip de campanya, sota mínims després d’una setmana funesta. Com el ciclista que ha perdut pistonada a la muntanya, el candidat conservador busca recuperar el temps perdut en la contrarellotge. En poc més d’una hora a la tribuna, Sarkozy reconquereix els titulars dels diaris endurint el seu discurs. El núvol de missatges barreja immigració, etiquetatge halal, enduriment de penes de presó, proliferació de jurats populars i crítiques a l’assistencialisme francès.

L’estratègia, atès que difícilment esgarraparà gaires vots al candidat socialista d’aquí a la primera volta del 22 d’abril, és ara virar a la dreta i pescar en la bossa de vots que apunten al Front National de Marine Le Pen, que registra un 19% en les darreres enquestes. La formació d’ultradreta té deu dies molt difícils d’ara endavant, en els quals ha d’aconseguir els 48 avals que li falten per presentar-se a les eleccions, i el partit voreja la fallida econòmica per la poca disposició dels bancs a cedir-los crèdit. En aquest context, han reduït actes de campanya al mínim i l’equip de Sarkozy vol aprofitar el forat per eixugar la distància de tres punts que el separen de François Hollande per la primera volta (13 en la hipotètica segona volta), segons el sondeig diari d’Ifop-Fiducial per a Paris Match.

Pateix el president per capitalitzar els èxits del seu quinquenni, notables com a mínim en els terrenys econòmic i diplomàtic, en què ha conservat el timó d’Europa en un escenari d’hegemonia alemanya. Així que la campanya ha reculat als missatges efectistes del 2007: seguretat i immigració. Davant els fidels de la UMP aplegats a Bordeus, el president sortint va marcar l’agenda pels dies següents en una tarda d’inspiració oratòria com poques se li recorden. “La immigració és una riquesa, però també pot ser un problema”, va puntejar. Les derivacions d’aquest temor les va desgranar en petites dosis: “Hem de reduir el nombre d’immigrants que arriben al nostre territori; endurirem les condicions per al reagrupament familiar; no concedirem el vot als estrangers [a les municipals].”

En aquest terreny semàntic i emocional també s’emmarcava l’anunci del dia, segons el qual s’etiquetaran les carns en funció del mètode de matança utilitzat. La implicació pràctica és que es detallarà quines carns han estat obtingudes pel ritu halal musulmà o caixer jueu, en què es degolla l’animal sense atordir-lo prèviament. La implicació política és que el candidat president es queda amb una de les idees força de Le Pen, que tres setmanes abans havia encès una polèmica en aquesta línia. Sarkozy ha olorat vots a l’escorxador i se’ls endurà a la butxaca amb l’astúcia i el sentit polític que el van convertir en president de la República.

També a les corts de justícia i a les pulsions més íntimes hi ha trobat una mina que va començar a explotar a Bordeus. “A la República, quan algú és condemnat, ha de complir la pena”, va cridar com si fos un eslògan el president abans d’anunciar la seva voluntat de vincular el règim de llibertat condicional al compliment de, com a mínim, dos terços de la condemna. La seqüència en el terreny de la justícia va seguir amb la promesa de generalitzar els jurats populars, ara que Sarkozy es vol el candidat del poble, i va acabar amb una excentricitat juridicoelectoral pròpia del lepenisme més ferotge: “[En els processos d’apel·lació d’una sentència], la víctima ha de tenir el dret d’opinar sobre l’alliberament de la persona que la va convertir en víctima.” La consigna: que el poble jutgi els condemnats que, com Sarkozy, pidolen una segona oportunitat.