TONI ORENSANZ
Què li passava a aquesta turista russa?

Que volia pagar amb un bitllet de 500 euros en una botiga i no tenien canvi.

I com ho ha solucionat?

Com faig sempre. Mirem de buscar canvi i en trobem en les botigues del centre comercial on s´acostumen a fer vendes de major import. És allà on els poden canviar el bitllet de 500.

És habitual que paguin amb bitllets de 500 euros?

Sí, passa sovint. Els turistes russos estan acostumats a viatjar amb bastants diners en efectiu. Si quan venen a Espanya porten amb ells 5.000 o 6.000 euros, lògicament no els porten en bitllets de 20 o de 50. Són bitllets de 500.

Porten cinc o sis mil euros en efectiu?

Sí, per què no?.. Ells venen aquí amb la idea d´anar a la platja i conéixer el país, però també volen fer shopping.I la veritat és que s´hi deixen diners i, sovint, els amics o veïnstambé els encarreguen coses: “Porta´m unes sabates o una jaqueta…”.

No fan anar la targeta?

Molt poc. Sí que n´hi ha que utilitzen la targeta de crèdit, però encara no hi ha gaire costum. És ara que, a poc a poc, s´està introduint… I això, en certa manera, és un problema.

Per què?

Perquè els lladres saben que els russos porten molts diners en efectiu al damunt i perquè, com és fàcil d´entendre, els bitllets de 500 euros els resulten atractius.

Els roben molt?

Ells es queixen molt d´això. A Barcelona passa sovint i aquí a Reus, no tant, però també hem tingut algun robatori. A més, hi ha turistes molt innocents, en aquest sentit. N´hi ha que porten el bitllet de 500 euros a la mà com si fos un bitllet petit.

S´hi troba?

I tant. Aquí a Reus es va donar el cas d´una turista que anava ensenyant a la gent el bitllet de 500 euros per si li podien donar canvi. I li van prendre, pobreta…

Tots són gent de poder adquisitiu tan alt?

N´hi ha que sí i n´hi ha que no… Jo he vist turistes de molts i molts diners, però també he vist russos de classe mitja que viatgen i gasten perquè han estat estalviant. Això canviarà.

Què vol dir?

Que és veritat que, fins ara, el turista rus que veiem aquí era la gent rica o molt rica, les classes se en poc temps. Això ja ho he notat aquest estiu.

En què ho nota?

En el perfil de turista, però també perquè aquest estiu no he vist tantes vendes de 500 o 600 euros de cop, en una sola botiga, i n´he vist moltes més de 120 o 150 euros.

Són bons compradors…

Sí, però no són tontos. La majoria s´ho mira tot molt més del que ens acostumem a pensar. N´hi ha que poden gastar-se molts diners en una botiga, però també és veritat que poden entrar-se a mirar les coses tres o quatre vegades abans de decidir-se.

En què es fixen?

Es miren molt les etiquetes i on estan fetes les coses. I, per exemple, no els agrada gens quan veuen que allò que volen comprar no està fet aquí i és made in China o Turquia o el que sigui.

Voldrien made in Spain?

Sí. Alguns em diuen que de coses made in China ja en poden comprar allà i que, a més, ja que són a Espanya volen comprar productes d´aquí… Em pregunten: què dirà el meu fill si he anat de vacances a Espanya i torno amb una samarreta o un regal made in China?

Gran pregunta…

Passa a més que hi ha coses d´Espanya que allà tenen molta fama, com ara la pell o les sabates. I ells voldrien això: poder comprar sabates que a l´etiqueta hi digués made in Spain.

Cosa que, de vegades, no és fàcil…

Gens. Jo em passo el dia explicant-los que, avui dia, una cosa és de quin país és una marca de qualitat determinada, ja sigui espanyola o italiana, i una altra en quina part del món s´acaben fabricant.

Com és el turista rús que ve a la Costa Daurada?

D´entrada s´ha de dir que aquí identifiquem com a turista rús gairebé tot el turisme que ve de l´antiga Unió Soviètica. Alguns dels que en diem turistes russos, fins i tot jo, poden ser d´Ucraïnao Bielorússia, per exemple. I després hi ha el que ja li deia…

Cada cop més classe mitjana.

Sí, i que cada cop viatgen des de zones més allunyades… Creix el turista de classe mitjana a qui atreu la platja, el clima, el shopping, el comerç al carrer…