Als badalonins de la meva generació ens va costar anys i panys superar els complexos derivats d’un passat marcat per la grisor de les fàbriques, la contaminació del mar i els quinquis per tenir un cert orgull de ciutat. Hi van ajudar la recuperació de la platja, l’eliminació de barreres entre el centre i alguns barris, la vertebració d’una societat civil exemplar i la nostra Penya, erigida en el símbol recurrent d’una Badalona que avui pot presumir de moltes coses i, sobretot, de la seva capacitat d’integrar. Convé tornar a recordar-ho ara que la demagògia i el populisme del nou alcalde amenacen amb noves etiquetes. Ni som la ciutat del PP ni la dels problemes de convivència. Som Badalona. I no permetrem que ningú ens faci tornar a anar pel pedregar.