L’alcalde de Salt, Jaume Torramadé, proposa la redistribució dels immigrants, i per això apunta que es podria determinar “un percentatge màxim de nouvinguts” en els municipis en situacions especials com el seu, que té un 45% de població immigrada, quan la mitjana estatal és del 16%. També proposa, amb la finalitat d’aconseguir que al centre de Salt hi tornin a viure autòctons, que l’Ajuntament compri pisos i només els vengui o els llogui a gent autòctona, per “restablir proporcions en les comunitats de veïns”. No s’ha parat a pensar que qui va vendre o llogar pisos als immigrats van ser autòctons que fugien a altres pobles o barris per no barrejar-s’hi, per la qual cosa em pregunto quin incentiu tindran els autoexiliats per tornar-hi ara, quan la situació ha empitjorat des del seu punt de vista. L’única manera de reduir aquest desequilibri seria obligar a tornar a Salt els que van marxar-ne perquè els seus fills no es barregessin a l’escola amb negres i moros.

No m’estranya que Torramadé desbarri d’aquesta manera. Al meu poble, on la immigració no espanyola no arriba ni de bon tros al nivell saltenc, l’altre dia es van sentir crits de pànic davant la notícia que els marroquins podran votar en les municipals: el portaveu dels alarmats ja s’imaginava un alcalde del Rif, que obligaria a anar totes les dones amb bata i mocador de monja i prohibiria les cerveses i els mojitos. Xoca una mica, que qui s’alarmés fos el mateix que dos dies després afirmava que anem cap a una societat degenerada, amb noies adolescents que a les barraques de la festa major s’emborratxen (abans era diferent: només ho feien els nois) i porten la iniciativa per anar a porquejar als marges. És que mai no estem contents.