Què passa quan algú es divorcia en un país europeu que no és el seu? Quina justícia preval en un litigi entre empreses d’estats diferents? Per evitar perdre’s en una paperassa laberíntica, la vicepresidenta de la Comissió Europea responsable de Justícia, Drets Fonamentals i Ciutadania, Viviane Reding (coneguda perquè va plantar cara a les companyies de telefonia mòbil) advoca per homogeneïtzar els sistemes judicials dels estats de la UE.

L’objectiu és que ciutadans i empreses “tinguin els mateixos drets i deures”, deia ahir Reding a l’Oficina de la Comissió a Barcelona. Cal esvair “la incertesa legal” i avançar en la implantació d’un sistema judicial europeu que promogui “la igualtat” i que tregui “pors” a les empreses. La vicepresidenta assenyalava que “un 60% del deute transfronterer no s’ha pagar” i, per evitar-ho, proposa que es vinculi un compte bancari als negocis en territori comunitari.

També recordava que Irlanda, Grècia i Portugal, tres estats que han hagut de ser intervinguts econòmicament, disposen d’una partida destinada a millorar els seus sistemes judicials perquè posen pals a les rodes del creixement. En aquest sentit, Reding celebra que el govern català tingui com a prioritat la supressió de les traves burocràtiques.

Gitanos i extracomunitaris

Nascuda a Luxemburg i amb una llarga trajectòria europeista, l’eurocomissària també és coneguda per la intervenció en positiu en el conflicte que hi va haver en països com França amb l’arribada massiva de gitanos romanesos. Reding defensa que s’abordi aquest trànsit humà “no només des de l’òptica de Romania o Bulgària”, sinó “des de la del conjunt de la UE”.

Ben diferent és, en canvi, la percepció que té de la immigració de fora de les fronteres comunitàries. Deixant de banda els refugiats polítics, Reding proposa que no s’admetin immigrants si no se’ls pot garantir a Europa una vida millor. Val més, sosté, “no deixar-los entrar” i “discutir com tornar als països d’origen aquells que entren de manera il·legal”. Això sí, fa una crida decidida als partits polítics perquè no promoguin “discursos xenòfobs” per treure’n rèdit electoral.