“L’arribada de nous immigrants s’ha frenat per la crisi”, destacava Margarida Massot durant la presentació de l’Informe de la Immigració 2010 a Sabadell que ha coordinat. Del 13,2% de població immigrada empadronada a la ciutat a finals del 2009 –un total de 27.526 persones–, a mitjan any passat es va passar a 27.497 i l’última dada de què disposa l’Ajuntament és de 26.952 immigrats censats, que representen un 12,9% dels sabadellencs.

Entre les conclusions del document, Massot va justificar el canvi de tendència perquè la població forana resisteix pitjor l’atur que l’autòctona, que sovint pot recórrer a les xarxes familiars abans d’encomanar-se als serveis socials. I mentre que la taxa d’atur s’ha duplicat entre els autòctons, la incidència sobre els nouvinguts en els últims tres anys s’ha multiplicat per sis. A banda dels desocupats, el 15,4% dels quals eren estrangers, l’informe també recull que el “treball precari” s’ha incrementat entre el col·lectiu –amb feines submergides i un 87,4% dels contractes signats amb caràcter temporal– i la incidència dels desnonaments també hi ha influït en algun cas.

La radiografia de la nova immigració a la ciutat, que no havia parat de créixer en l’última dècada des del 2,5% de l’any 2001, reflecteix un gresol de 122 nacionalitats i 7 confessions religioses diferents, ja que enguany per primer cop s’hi ha inclòs l’anàlisi de les diverses creences. Per nacionalitats, els marroquins són els més nombrosos (16,6%), seguits pels bolivians (14%), equatorians (11%), romanesos (6,6%) i xinesos (3,7%). Aquests cinc col·lectius representen el 52% del total d’immigrats. Però, agrupats per procedències, es dóna el cas que la meitat dels nouvinguts procedien de l’Amèrica Llatina i una quarta part són d’origen magribí. Quant a la demografia, destaca que una clara majoria dels africans (el 66%) són homes, mentre que el percentatge de dones és superior (55%) entre els llatinoamericans.

Repartiment desigual

Però el 12,9% de població immigrada és només una mitjana que dóna pas a percentatges diversos segons cada sector. A Can Puiggener, per exemple, el 33,8% dels residents són estrangers, majoritàriament marroquins, i les proporcions a la zona Sud (20%) –la meitat dels quals, llatinoamericans–, la Serra (18%) i Ca n’Oriac (15%) també són superiors a la mitjana. A l’altre extrem, al Centre (6,7%), Gràcia (8,8%) i la Creu Alta (9,8%) la concentració és força menor.

Coexistir o conviure?

Massot va apuntar que el paradigma inicial amb què es va rebre la nova immigració va ser el de coexistència, amb poca interacció entre autòctons i immigrants separats en un mateix carrer o replà d’escala. Però en els darrers anys, en col·laboració amb el Servei Ciutadà d’Acolliment als Immigrants (SCAI) i l’oficina municipal de Nova Ciutadania es treballa per la convivència efectiva entre els dos col·lectius, amb plena “interrelació social i cultural”. En contrast amb anteriors onades migratòries des de la Catalunya interior i la resta de l’Estat, la coordinadora de l’informe es va preguntar “quantes generacions hauran de passar perquè deixem de parlar d’immigrats”.
Crida a desfer els prejudicis en la vida quotidiana

El president de l’SCAI, Oriol Civil, va destacar el rol personal de cada ciutadà per desfer els prejudicis quan afloren discursos xenòfobs, en situacions quotidianes coma l’ambulatori o la cua d’una botiga.
L’immigrat agafa menys baixes que els autòctons

Entre els conflictes pels recursos apareix la crítica que els immigrats col·lapsen la sanitat, però l’informe ho refuta perquè molts, per precarietat, no s’atreveixen a agafar la baixa per por de ser acomiadats.

La desena Festa de la Diversitat, aquesta setmana
[Una de les edicions anteriors de la festa Foto: ARXIU.]
Una de les edicions anteriors de la festa Foto: ARXIU.

Ahir va arrencar la Festa de la Diversitat, que culminarà dissabte a la plaça Argub del parc Catalunya. L’esdeveniment, que arriba a la desena edició, promou els valors de la igualtat, el respecte i la tolerància.