Europa ha de donar suport a les ànsies de llibertat dels àrabs del nord de l’Àfrica… sempre que es quedin a casa i no pretenguin viatjar clandestinament als països de la Unió Europea (UE). Aquest és el missatge llançat ahir pel president francès, Nicolas Sarkozy, i el primer ministre italià, Silvio Berlusconi, després de reunir-se a Roma per alleugerir la tensió de les darreres setmanes provocada per l’allau d’immigrants vinguts de Líbia i, sobretot, de Tunísia. No ho van aconseguir del tot, però van prodigar-se en gestos de pacificació.

Els dos dirigents van trobar un punt en comú: frenar com sigui la immigració nord-africana, per bé que calgui modificar un dels grans èxits de la integració europea, la supressió dels controls de ciutadans a les fronteres dels països de la UE, plasmada en els acords de Schengen. O encara que això impliqui enviar patrulles conjuntes a la costa sud del Mediterrani per obligar els bots a fer marxa enrere, amb el risc d’atemptar contra el dret d’asil dels qui escapen de persecucions polítiques. Al mateix temps, però, van reiterar el compromís amb la democratització del món àrab i amb l’operació de l’OTAN a Líbia, i van condemnar la repressió a Síria.

Ara que milers de tunisians arribats en bots a l’illa siciliana de Lampedusa han pogut passar la frontera francesa gràcies a la documentació que els ha proporcionat Itàlia, sense que els obstacles interposats per França tinguessin gaire èxit, Sarkozy està decidit a impedir que això torni a passar. I Berlusconi, ara que la majoria de tunisians ja és a França i s’ha tret un problema del damunt, va estar d’acord a enviar una carta a la UE instant-la a revisar el Tractat de Schengen a la cimera europea del juny. Com va exposar Berlusconi, es tractaria de reintroduir controls a les fronteres “en cas de dificultats excepcionals”. “Volem que Schengen continuï viu, i per això, cal reformar-lo”, va reblar Sarkozy.

El president francès, alhora, va destacar que va ser ell qui va voler veure’s amb Berlusconi perquè “no poden haver-hi tensions” entre França i Itàlia. El seu homòleg li va reconèixer que França ha acceptat molts més tunisians que no pas Itàlia.

Berlusconi va justificar les futures patrulles conjuntes a les costes nord-africanes, vistes amb recel per l’ONU: “És una mesura de dissuasió psicològica. Els que pensen anar al paradís europeu s’han de plantejar si val la pena pagar 1.500 euros i afrontar la travessa del mar si després es troben en un avió de retorn”, va dir.

De contractes de petroli a la futura Líbia, motiu d’una guerra soterrada entre els dos països, no en van dir res en públic. Sí que es va pronunciar sobre l’opa de l’empresa francesa Lactalis sobre la italiana Parmalat, que el govern italià tracta d’impedir. Tots dos van coincidir que el millor és crear “grups italofrancesos” per competir millor.