L’arribada de població estrangera es va frenar el 2010 principalment per la crisi, però els moviments migratoris registrats mostren que aquest fre hauria estat molt més accentuat si no hagués estat pel comportament de la immigració femenina. Segons les estimacions de la població actual que va publicar ahir l’Instituto Nacional de Estadística (INE), el flux d’immigració exterior a les comarques gironines va ser l’any passat de 12.301 persones, respecte a les 11.756 emigracions. Això representa un saldo migratori positiu de 545 persones mentre que l’any 2009 s’havia registrat un saldo negatiu de 1.565 persones (vegeu el gràfic).

Si s’analitzen les dades amb més detall s’observa que la causa d’aquesta recuperació del saldo migratori són les dones, a causa del reagrupament familiar. El 2010 van arribar a la demarcació de Girona més dones de l’estranger (5.861) de les que van marxar (4.438), amb un saldo positiu de 1.422 dones. En el cas dels homes es va registrar un saldo negatiu de 878, pel fet que en van arribar 6.640, però en van marxar 7.318.

L’estadística de l’INE també inclou altres dades com ara l’índex de fecunditat, que l’any passat es va situar en una mitjana d’1,62 fills per gironina, mentre que la mitjana era d’1,63 l’any abans. L’edat mitjana de maternitat de les dones gironines també va registrar un lleuger descens fins a situar-se en els 30,03 anys, a diferència dels 30,10 de l’any abans. Girona es va convertir en la demarcació catalana en què les dones són mares més aviat.

Pel que fa als homes gironins, són dels catalans que tenen una esperança de vida més alta, 78,87 anys. Però, per contra, les dones gironines poden viure sis anys més, ja que la seva esperança de vida és de 84,86 anys. Tant en un cas com en l’altre el 2010 va augmentar respecte a l’any abans.