Abans de començar l’entrevista rep una trucada al mòbil. Diu que era del president del partit, Mariano Rajoy.

Què n’opina, del canvi de govern?

Pérez Rubalcaba és un alquimista del poder, amb experiència de temps de Felipe; Jáuregui és una picada d’ullet al PSE-EE, Leire farà les delícies del personal en temes progres i Jiménez posa punt final a Moratinos, que últimament ha estat patètic.

Hi ha la percepció que en aquesta campanya el PP parla molt d’immigració i delinqüència.

Són dos problemes diferents. No crec que calguin fórmules amb rivets racistes, xenòfobs. A l’immigrant que vingui a buscar acollida cal integrar-lo si s’adiu a la llei. Crec en l’imperi de la llei.

Fa poc va venir una diputada de Sarkozy a donar suport a Alícia Sánchez-Camacho. Què en penseu, de la solució Sarkozy?

Tot el que sigui actuar amb la llei és adequat. No sé on arribarà, Sarkozy… però els xenòfobs no tenen cabuda al PP. Cal debatre la immigració sense hipocresia ni pactes de silenci. No pot ser un tema tabú ni que t’acusin de xenòfob pel fet de parlar-ne.

Com a comissionat del PP davant el Tribunal Constitucional, deveu saber que a Catalunya sereu recordat per haver presentat el recurs contra l’Estatut.

El vaig presentar, sí. Però no vaig fer la sentència. La sentència és dels magistrats afins al PSC-PSOE: els cinc conservadors van fer vots particulars. Jo no he ocultat res, i el PSC-PSOE ha enganyat Catalunya.

A veure?

Primer, no el volien; després, van dir que l’acceptaven, i Zapatero va assegurar que donaria suport al text que aprovés el Parlament; després el van modificar a Madrid, i al final van impedir la renovació del Constitucional, i es van assegurar la sentència.

Veig que tornaríeu a presentar el recurs.

Conformar l’autonomia a la Constitució no es pot considerar contrari a l’Estatut. La sentència demostra que era justificada, el recurs. Era obligat pel marc constitucional que la majoria de Catalunya ha subscrit.

La majoria, el 1978. La majoria d’avui no va poder votar, perquè no hi era o perquè no tenia la majoria d’edat.

És una Constitució oberta i flexible com la dels Estats Units, que és del 1787.

Però farcida d’esmenes.

Una trentena.

L’espanyola és granítica?

Ara que ja té més de trenta anys, potser és el moment de reforçar-ne algun mecanisme. Té punts necessitats de reforma: el repartiment territorial del Senat, els sostres de competències, les realitats de les nacionalitats… Es podrien aconseguir coses que es volien amb l’Estatut. En democràcia tot és reformable, però se-
guint les regles del joc.

I es pot fer?

Es pot intentar.

Per exemple?

Hi ha altres qüestions estatutàries que es venen com a grans assoliments i per als quals no cal un nou estatut, com el tema del finançament o el fiscal. El PP està obert al diàleg per a sostres competencials superiors o per a altres qüestions.

Parleu del concert?

Vam tancar el caràcter indefinit del concert basc i del conveni econòmic del règim foral de Navarra. Tenim experts per a tot…

Podríeu ser més clar?

No em facis parlar més clarament. Si escau, se’n parlarà. Cal diàleg i tolerància, i al PP sempre hem estat disposats al diàleg.

D’ençà de la sentència del TC, ha crescut l’independentisme.

El que ha passat ens hauria de fer reflexionar i posar el comptador a zero. Ara toca la qüestió econòmica i social: el debat identitari exclusivista i radical no porta enlloc.

Doncs molts partits pensen que la independència és la sortida.

Seria al revés. No m’imagino una Catalunya independent, ni crec que sigui el sentiment majoritari de la societat catalana.
Federico Trillo és diputat del PP per Alacant al Congrés, on és portaveu a la comissió de Justícia. És coordinador de justícia i llibertats públiques del Partit Popular. Ha estat president del Congrés (1996-2000) i ministre de Defensa en el darrer govern d’Aznar. Ha visitat Catalunya per donar suport al PP en la precampanya de les eleccions al Parlament.