El 19 de desembre de fa dos anys els màxims representants dels partits polítics del nostre país, amb les úniques excepcions del PP i Ciutadans, van firmar el Pacte Nacional per a la Immigració, un document negociat durant mesos, aprovat amb tota solemnitat i que havia de fixar les bases per a la gestió dels fluxos migratoris i la integració dels nouvinguts. En l’article 41 de l’acord, també subscrit per una àmplia representació de la societat civil, els signants es comprometien “a la no-utilització instrumental del fet migratori en els períodes electorals per part dels partits polítics amb representació a Catalunya”. Dos anys després, ningú pot acusar els partits que van firmar el pacte d’haver incomplert aquest article. Convé recordar-ho per posar una mica de llum en això que va passar ahir al Raval, on la proposta d’un grup d’entitats per escenificar una entesa entre els grups polítics de l’Ajuntament de Barcelona en una qüestió tan sensible com és la immigració es va convertir en un guirigall digne dels germans Marx. No dubto de la bona fe dels impulsors de la iniciativa, però sembla clar que tot intent de posar a prova els seny dels partits quan queden tan poques setmanes per a les eleccions està condemnat al fracàs.