La diversitat de culte

Tan lluny i tan a prop

Membres de comunitats religioses de Nova York i Glasgow visiten Badalona per conèixer com es gestiona la diversitat religiosa Aquí destaca la implicació de la societat civil i allà la conscienciació de les institucions

Avui, , 26-10-2010

Físicament, més de 6.000 quilòmetres separen Badalona del barri de Queens de Nova York. Aquesta llunyania, però, no és tal si comparem la diversitat religiosa d’aquest barri amb la d’alguns barris del sud de la ciutat de Badalona. I és que amb 122 nacionalitats, onze creences diferents i 92 espais de culte, Badalona podria ser coneguda, segons el primer tinent d’alcalde, Ferran Falcó (CiU), com “la petita Nova York catalana”. Aquesta comparació va ser la targeta de presentació que va oferir ahir la ciutat en la visita d’una vintena de representants de comunitats religioses d’aquesta metròpoli mundial i també de la ciutat escocesa de Glasgow. Així, i en una activitat impulsada per Unescocat, un pastor episcopal, una representant de la comunitat hindú i una altra de la sikh, membres dels consells islàmics d’Escòcia, un budista de Glasgow i un rabí van integrar la delegació, interessada a conèixer el model de gestió de la diversitat religiosa de Badalona i disposada a compartir pràctiques de foment de la convivència i del diàleg entre comunitats, societat civil i administració.

Francesc Torradeflot, cap del departament de diàleg interreligiós d’Unescocat, donava fe ahir que, malgrat la distància, en aquestes tres ciutats hi ha “moltes semblances” des del punt de vista de la diversitat i de la seva gestió. “En totes tres ciutats, l’administració, la societat civil i les comunitats religioses tracten de sumar esforços i de trobar ponts per actuar conjuntament i ser més eficients”, explicava aquest expert en la matèria abans d’indicar què pot exportar i què pot copiar Badalona de la resta de ciutats. “A Nova York es treballa molt i bé la mediació judicial i policial, mentre que Nova York pot aprendre d’aquí la implicació de la societat civil, sobretot dels no-creients, en el diàleg entre religions d’una societat nord-americana en què el laïcisme està traient el cap”, apunta Torredeflot. Per la seva banda, i des de la seva òptica política, el regidor de Ciutadania i Convivència, Josep Pera (CiU), valorava molt que allà “les institucions i les administracions tinguin molt present la diversitat religiosa”, fins al punt que, a diferència d’aquí, no es generen gaire tensions quan un col·lectiu vol obrir-hi un lloc de culte. Per contra, “d’aquí destaquen el permanent contacte entre comunitats”.

En l’acte de rebuda a l’Ajuntament, els integrants de la comitiva van voler conèixer diferents aspectes relacionats amb la diversitat religiosa local, com ara el nivell d’organització de determinats col·lectius, l’impacte dels esdeveniments internacionals en la realitat diària o la política d’ajuts econòmics a les diferents confessions. Més tard, de la teoria es va passar a la pràctica i la delegació va visitar diferents punts d’Artigues, Sant Roc i La Pau. I és que tot i estar “satisfets perquè reconeguin la feina feta a Badalona”, segons Pera, tot plegat acaba depenent del contacte veïnal.

Texto en la fuente original
(Puede haber caducado)