Camacho i la teoria de la guàrdia mora

Avui, - Sebastià Alzamora, 20-10-2010

A la senyora Sánchez Camacho darrerament totes li ponen. Que Sarkozy munta un pollastre amb les expulsions de gitanos romanesos? Perfecte; ella aprofita per anar a fer un tomb per Badalona i fer bullir una estona l’olla. Que surt Merkel i proclama que el model multicultural ha fracassat a Alemanya? Magnífic: això dóna peu a la sempre desperta Camacho per exposar la teoria de la guàrdia mora de CiU. La qüestió és fer veure que té ben agafades les banyes del toro de la immigració per tal d’aconseguir el mateix que busquen el president francès i la cancellera alemanya: impedir l’aparició d’un possible partit d’extrema dreta a base d’apropiar-se’n el discurs (i, naturalment, l’electorat, que és del que es tracta). I no és previsible que afluixi, perquè a cavall d’aquesta demagògia les enquestes situen el PP camachista (se’n deu dir així, no?) com a tercera força al Parlament, i per tant com a possible àrbitre de la política catalana, etc.

La teoria de la guàrdia mora de CiU afirma que els governs de Jordi Pujol haurien aplicat polítiques selectives de contractació en origen per tal d’afavorir l’arribada a Catalunya d’immigració musulmana en detriment de la hispànica o llatinoamericana. Això s’hauria fet amb la transversal anuència de tot el catalanisme, perquè respondria als designis del pervers projecte de construcció nacional català: és a dir, s’hauria preferit una immigració nacionalment “neutra” abans que una altra de filiació espanyola, a fi que fos suposadament més fàcil de reprogramar d’acord amb les fosques pretensions catalanistes. Una mica com quan els blaveros valencians i mallorquins cridaven allò de “antes moros que catalanes”, però a l’inrevés.

O a l’inrevés, també, d’una idea força estesa entre molts patriotes catalans i que particularment sempre m’ha semblat nefasta: a saber, que les onades migratòries dels anys 50 i 60, les dels andalusos i els murcians, eren en realitat una maniobra del règim franquista per tal de colonitzar Catalunya. És una excusa massa barata i massa allunyada de la realitat: tant, com pretendre que aquí hagi succeït res de semblant en els últims trenta anys respecte de musulmans i hispanoamericans (i que la Generalitat hagi tingut prou poder per dur-ho a terme). N’hi hauria prou de veure els resultats: hi ha molta immigració musulmana, sí, però la hispànica tampoc no és precisament escassa. I a l’hora de fer la seva integració, és obvi que la gran majoria de musulmans, de les dues llengües disponibles, trien el castellà. Segons que sembla, la presumpta i malvada estratègia que denuncia la senyora Sánchez-Camacho hauria estat dissenyada per Pepe Gotera i Otilio.

Com més parla la senyora Sánchez-Camacho, i parla molt, més desoladora resulta la seva xerrameca. Algú podria recordar-li el significat de paraules com responsabilitat i decència?

Texto en la fuente original
(Puede haber caducado)