Quan la immigració ocupa un lloc destacat en tots els àmbits i tots els debats, sovint amb connotacions negatives, cal tenir en compte que entre nosaltres també hi ha un altre espècimen d’immigrants. Són els que poden viure tranquils perquè ningú no els qüestiona, no són carn de canó dels partits que practiquen la xenofòbia, no tenen dificultats econòmiques, i se n’aniran quan els convingui. Procedeixen dels països rics de la Unió Europea, i en determinats cercles se’ls defineix com a “ciutadans mòbils”. El seu temps de residència és de 6 anys per terme mitjà, parlen tres idiomes de mitjana, són estudiants o treballen aquí temporalment en empreses multinacionals. Alguns potser decidiran quedar-se, de tant bé que s’hi troben, i ho faran sense que ningú els posi cap impediment. Estan ben vistos, mai no se’ls posa en el sac de la immigració, cosa que ratifica que el nivell educatiu i els diners estableixen la diferència entre ser estranger o immigrant, entre viure o no en barris on s’alimenta la xenofòbia.

L’existència d’aquesta immigració selecta produeix ensems uns efectes especials en l’esfera comunitària. Contribueix a fomentar la identitat europeista, i ve a ser l’embrió d’una ciutadania europea compartida per tots els membres de la UE. Aquests residents esporàdics, que potser es convertiran en veïns estables, fluctuen entre tres tipus d’identificació: amb el país d’origen, amb el de residència i amb Europa. Poden sentir-se d’una manera o altra, i àdhuc poden conciliar dos sentiments, o tots tres. El cert és que la mobilitat significa més Europa, i els fills d’aquests ciutadans mòbils no tardaran a incrementar encara més l’europeisme.

¿Podem considerar que tal camí desemboca en una contrada desitjable? Contestació afirmativa si és que apreciem els valors morals i materials europeus, i atès que la casa global Unió Europea no exclou la casa local de cadascú. Atenent-nos al concepte de Manuel Castells, la glocalització no sols és possible sinó que s’està fent palesa. Podem ser europeus i alhora del nostre país. Això deu fer que el ciutadans mòbils refusin tota imatge d’immigrants.