L’ entrada de l’extrema dreta al Parlament de Suècia, avui fa una setmana, confirma la bona salut dels moviments populistes, xenòfobs i ultranacionalistes en diversos estats de la Unió Europea. Des dels anys vuitanta del segle passat, els ultres han anat guanyant terreny, i avui ja tenen representació democràtica a Holanda, Dinamarca, Bèlgica i Àustria, i en antics estats comunistes com ara Hongria, Bulgària, Eslovàquia i Letònia. A Itàlia, la xenòfoba Lliga Nord participa en el govern de Silvio Berlusconi, i a l’Estat francès i el Regne Unit les forces populistes condicionen des de fora de la cambra legislativa polítiques sensibles com les d’immigració.

“No n’hi ha prou amb les dificultats econòmiques per explicar aquesta evolució [de l’extrema dreta a Europa]. L’obertura de fronteres que ha portat la globalització genera inquietuds que el populisme transforma en reaccions identitàries, i ara veiem ressorgir una autèntica xenofòbia cultural, comportaments racistes que l’extrema dreta atia ficant-se amb la immigració, l’islam i la inseguretat”, afirma Jean-Dominique Giuliani, director de la Fundació Robert Schuman.

Bichara Khader, director del Centre d’Estudis i Recerques sobre el Món Àrab Contemporani de la Universitat de Lovaina, assenyala que els ultres “han instrumentalitzat fins a nivells malaltissos la immigració islàmica, amb l’objectiu de distreure l’atenció sobre els problemes socials i econòmics”. “Utilitzen aquesta immigració com un espantall”, afirma Khader, que ha participat en el simposi de l’Institut Europeu de la Mediterrània La incidència de l’islam a Europa, celebrat aquesta setmana a Barcelona. Per Khader, en les societats occidentals hi ha una “sobreexposició mediàtica de les discussions sobre la proliferació de mesquites, el vel, les dones, la poligàmia…”. A parer seu, la presència exagerada d’aquests temes en els mitjans “amaga el fet que la majoria de la gent que ha vingut s’esforça per integrar-se”. I és que, tal com constata Senén Florensa, president de l’Institut Europeu de la Mediterrània, cap dels dos grans esquemes d’integració de la immigració a Europa no ha acabat de funcionar: “El francès, de tipus assimilacionista, que intenta eradicar el bagatge previ de l’immigrant per tal que s’incorpori plenament en la cultura francesa, i el britànic, que propicia l’establiment de comunitats amb les seves peculiaritats, però sense una integració real, ja que les considera com una cosa aliena”. Aquest model, segons recorda Florensa, “va tenir la brutal conseqüència del 7-J [els atemptats del 2005 a Londres], quan els britànics es van adonar que els autors dels atacs eren nois nascuts i educats al Regne Unit”. Amb tot, l’arribada massiva d’estrangers no és l’explicació definitiva. “Seria massa simplista, identificar l’extrema dreta o el populisme de dretes arreu de la UE amb un moviment únicament antiimmigració o antiislam i obviar el context polític en què ha anat creixent cadascuna d’aquestes forces ”, adverteix Carme Colomina, investigadora del Centre d’Estudis i Documentació Internacionals de Barcelona. “El populisme s’ha fet fort amb el discurs de la por, del replegament i la desconfiança. Uns ho vesteixen d’euroescepticisme (UKIP al Regne Unit), d’altres, de valors tradicionals i antiimmigració (Dinamarca i Holanda). A Bèlgica, el Vlaams Blok (ara, Vlaams Belang) barrejava el seu discurs antiimmigrants amb l’exaltació identitària flamenca i un discurs independentista”, explica Colomina, que subratlla que “als nous països membres el discurs radical de l’extrema dreta no apunta contra la immigració musulmana, sinó contra les pròpies minories originàries de països veïns”.

“En general, el populisme es disfressa d’antisistema, d’atac als partits tradicionals i al seu discurs políticament correcte”. L’extremisme es posa a les mans de personatges discutiblement carismàtics, amb eslògans simples i directes”, hi afegeix. I posa com a exemple “l’eslògan més popular del Vlaams Belang: El nostre poble, primer”.

15,5
per cent
dels vots va obtenir el partit antiislàmic PVV, de Geert Wilders, en les eleccions del juny passat a Holanda. El PVV va ser el tercer partit més votat.
7
estats
de la UE van veure que les llistes ultradretanes superaven el 10% dels vots en les últimes eleccions al Parlament Europeu, el mes de juny del 2009.