La Unió Cristianodemòcrata (CDU) d’Angela Merkel és al divan. El partit de la cancellera alemanya, tan estable durant dècades amb Konrad Adenauer i Helmut Kohl, ha perdut l’orientació i amb això molts dels seus votants, segons diagnostiquen prestigiosos politòlegs del país. Insegura com mai abans en la història, la CDU revisa si el malestar de l’ala més conservadora de la formació davant l’actitud centrista de Merkel en qüestions de forta càrrega emocional com la immigració o la qüestionada obligatorietat del servei militar pot derivar en la creació d’un nou partit de dretes perjudicial per al seu govern.

Els líders de la Unió (CDU i CSU, l’ala bavaresa del partit) s’afanyen a defensar-se del retret que els seus votants més de dretes s’han quedat orfes i frustrats i estan en el camí d’un nou partit. “La voluntat general és unir les forces perquè la gent conservadora no es dispersi. La voluntat ferma en comú és guiar el partit del centre”, va resumir el secretari general de la CDU, Hermann Gröhe, en acabar una reunió a porta tancada de la cúpula cristianodemòcrata la setmana passada.

Tot i que Merkel ha defensat que la CDU no necessita cap gir a la dreta i ningú no l’ha contradita excessivament en públic, Gröhe admet que el partit sí que ha pogut tombar cap a idees més progressistes després de la convivència amb els socialdemòcrates de l’SPD en el govern (2005-2009).

Segons Klaus-Peter Schöppner, de l’Institut de sondejos Emnid, prop d’un terç dels ciutadans que van votar la CDU l’any passat ara la refusarien, i el 70% dels consultats afirmen que gairebé no perceben diferències entre la CDU i l’SPD. Schöppner apunta que un nou partit conservador podria comptar amb el suport d’un 20% de l’electorat aprofitant que “el flanc dret de la CDU és vulnerable”.

La CDU és “una taula de tres potes”: la liberal, la socialcristiana i la conservadora. Aquesta última és la més inestable i la que més pot desestabilitzar Merkel, que s’afanya a fer equilibris per controlar el seu sector més crític. Entre els gestos contemplatius s’hi compten el de donar suport en unes setmanes a la presentació del llibre Konservativ de l’exprimer ministre de Hessen i icona del conservadorisme alemany, Roland Koch.

Més difícil ho té Merkel per contenir les crítiques d’Erika Steinbach, diputada i presidenta de l’Organització d’Expulsats Alemanys, que ha anunciat que no tornarà a formar part de l’executiva de la CDU perquè la cancellera n’ha marginat l’ala conservadora. Steinbach denuncia que Merkel s’equivoca en compartir massa posicionaments amb l’esquerra, com ara la condemna que va fer del llibre de Thilo Sarrazin en què l’exdirectiu del Bundesbank acusa els immigrants musulmans de no integrar-se i d’abusar del sistema social alemany. Presidenta d’una organització que representa 12,5 milions d’alemanys, Steinbach diu que “si algú amb carisma es decideix a fundar un nou partit amb caràcter realment conservador, fàcilment podria superar la barrera del 5% [dels vots]” i entrar al Parlament.

És evident que el debat sobre immigració ha agafat la CDU amb la guàrdia baixa i algun exdiputat ja està disposat a aprofitar l’efecte Sarrazin per crear una nova formació política. És el cas de René Stadtkewitz, que ha anunciat per a finals d’any la fundació de La Llibertat, un partit a la dreta de la CDU.

Fins ara a Alemanya els partits d’extrema dreta, com l’NPD, no han obtingut gaire suport. L’avergonyiment per la història nazi ha ajudat a prevenir el creixement dels ultradretans o partits antiimmigrants que apareixen al ventall polític d’altres països com França, Àustria, Dinamarca o Holanda. Amb tot, Merkel no pot permetre’s una competència per les veus de dreta, encara que sigui passatgera, en previsió de les eleccions regionals que se celebraran el 2011.