Les empreses adherides a l’associació agrària AEALL-ASAJA faran signar als temporers musulmans que contractin aquest estiu un document tot particular però que no deixa d’estar carregat de raó: es tracta d’un paper pel qual els temporers eximeixen els empresaris de tota responsabilitat si pateixen algun sinistre laboral que tingui relació amb la celebració del Ramadà.

El Ramadà, com és sabut, és el nom del dejuni que estan obligades a complir totes les persones de fe musulmana, de cap a cap del novè mes del seu calendari (n’estan exempts, això sí, els nens, els ancians, els malalts i les dones embarassades o que alleten, perquè es vegi que Al·là de vegades estreny, però no ofega). La forma de dejuni és prou estricta i bèstia: consisteix a no ingerir res, ni sòlid ni líquid, durant les hores diürnes, des que surt el sol fins que es pon. Tampoc no poden fumar, perfumar-se ni practicar sexe des de l’alba fins al crepuscle. Res de res. No és estrany que, al vespre, que és l’únic moment del dia en què poden menjar, beure i fer cosetes espanyoles (i fumar i posar-se colònia, si els ve de gust), a tots els musulmans i musulmanes se’ls posi cara de felicitat, i també és ben comprensible que el final del Ramadà sigui celebrat amb una festassa: la veritat és que n’hi ha per alegrar-se’n.

El problema és que, enguany, el Ramadà ve a caure durant el nostre mes d’agost, que és quan apareixen molts temporers musulmans a llogar-se per collir fruita. I és obvi que qualsevol persona que es posi a fer una feina feixuga com ara collir fruita, exposant-se a temperatures que poden oscil·lar entre els 35 i els 40 graus sense menjar ni beure res, corre un risc francament alt que li agafi un cobriment d’allò més indesitjable. És per això que els pagesos i empresaris d’AEALL-ASAJA, en previsió que Al·là no es descuidi en algun moment de vetllar pels seus devots, han elaborat el document que mencionàvem, i que només ve a dir que, si el treballador vol celebrar el Ramadà, endavant, però que ho faci sota la seva responsabilitat. És una postura francament raonable, que els d’Unió de Pagesos porten encara una mica més enllà: consultaran a l’Estat i a la Generalitat si la signatura d’aquest document és realment vàlida en cas que a algun treballador li succeeixi algun denou com a conseqüència de la celebració del Ramadà. Si no ho fos, senzillament no contractaran temporers musulmans.

No cal dir que tothom és molt lliure de passar-se un mes fent dejuni o caminant de cul enrere si amb això creu que es farà més agradable al déu al qual adreça les seves oracions. Però no ens hauríem de fer un embolic i carregar responsabilitats civils a tercers com a conseqüència d’actes que pertanyen a un àmbit estrictament íntim i personal, com és el de les creences religioses. I és un fet que les religions acostumen a tenir manies curioses per a la cosa del menjar. Recordo haver vist encara, de nen, que els meus avis complien el mandat catòlic de no consumir carn els divendres de quaresma (els divendres rai, deia el meu avi; abans era durant tota la quaresma!). És clar que, en substitució de la carn, es fotien uns arrossos de peix que hi cantaven els àngels, i mai més ben dit. El que segur que mai se li hauria acudit a l’avi, que era pagès, és sortir a treballar a la plena de l’estiu sense menjar ni beure res en tot el dia. Déu no t’ajuda si bades, com d’altra banda és lògic.