Segons la RAE i el GDLC, gitano és el membre d’una ètnia però també qui enganya i estafa. El numeret que Sarkozy va muntar fa uns dies a Lió ha permès constatar que els titulars dels mitjans anglesos, francesos, italians i alemanys diuen romani, roms, rom i roma als que, als titulars d’aquí, són gitanos. Mentre que gitano és un exònim i deriva d’egipcià (per la falsa creença que venien d’Egipte), roma és un endònim (és com s’autoanomenen) que vol dir homes en romaní. Quan un nom està connotat negativament, es pot optar per canviar-lo per un de més neutre. En els mitjans de nord enllà els termes gypsies, tsiganes, zingari o zigeuner només apareixen, en tot cas, com a sinònim secundari. Però decidir quan un nom ja no és prou neutre per ser informatiu és quasi tan difícil com saber si s’ha de mantenir o eliminar del diccionari el seu sentit pejoratiu. Resulta curiós que el DIEC l’hagi eliminat de gitano i mantingui l’accepció usurer per a jueu, i que la RAE faci just el contrari. Un diccionari, però, ha de servir per a textos de tota mena i de totes les èpoques. Ha de permetre entendre per què a Pujol se li va escapar que apujar preus pels Jocs era “una mica gitano”. Ha de fer un retrat fidedigne de la llengua: que no és ni puritana ni políticament correcta. I pel que fa a l’ús de gitano o rom són els portaveus de la mateixa ètnia els que ens han de dir què els fa sentir més còmodes i els pot ajudar més a derrotar els prejudicis.