El Defensor del Poble no descansa. No han passat ni dos mesos de la sentència del Tribunal Constitucional contra l’Estatut i encara està pendent de resoldre’s el recurs que aquesta institució va presentar contra la carta catalana que ja ha tornat a posar en qüestió la constitucionalitat d’una altra llei aprovada pel Parlament. En aquest cas la llei d’acollida de les persones immigrades i de les retornades, i concretament l’article que fixa el català com a primera llengua d’acollida.

Només conèixer-se la presentació del recurs, la consellera d’Acció Social i Ciutadania, Carme Capdevila, va defensar el contingut de la llei, que va qualificar de “necessària i urgent per promoure la cohesió social i la igualtat d’oportunitats de tots els ciutadans”. La decisió recollia ahir el rebuig de les forces parlamentàries que van donar suport al text legal, així com d’organitzacions d’immigrants, que van destacar que la llei havia estat consensuada per totes les parts implicades.

La defensora del poble María Luisa Cava del Llano (en funcions des del juliol passat, quan va expirar el mandat de deu anys d’Enrique Múgica) va presentar el recurs contra la llei d’acollida, aprovada el 28 d’abril amb el suport de tots els grups al Parlament excepte el PP i el grup mixt, el 13 d’agost passat. La iniciativa contra la llei, que el Consell de Garanties Estatutàries van considerar per unanimitat ajustada a la Constitució i l’Estatut, va sorgir del diputat del grup mixt José Domingo, que ahir es congratulava de la decisió de Cava del Llano de dur el tema al TC.

Domingo va portar el tema al Defensor del Poble el maig passat, però Múgica –que aleshores ocupava el càrrec– va decidir esperar que hi hagués sentència del TC. Un cop l’alt tribunal s’ha pronunciat i ha sentenciat que l’Estatut no pot fixar el català com a llengua preferent en àmbits com l’educació, el defensor obre un nou front, ara amb la immigració.

La consellera Capdevila va destacar ahir que l’objectiu de la llei és promoure l’autonomia i la igualtat d’oportunitats dels estrangers a Catalunya i salvar obstacles com el desconeixement de la llengua i la societat d’acollida, a més del mercat de treball i la legislació”. En aquest sentit va subratllar que tothom que comença a aprendre català acaba coneixent el castellà, cosa que no passa a la inversa.

Veritable urgència

Amb contundència es va manifestar el secretari d’Immigració, Oriol Amorós. “En cap cas ens plantejarem modificar la llei, perquè la seva aplicació és una veritable urgència a Catalunya”, va assegurar Amorós, que va insistir en la necessitat que té el col·lectiu immigrant de millorar el seu coneixement de la societat que l’acull per integrar-s’hi, sobretot en el mercat laboral. Oposar-se que el català sigui la primera llengua d’acollida és, al seu parer, un greu perjudici tant per als catalans com per als immigrants, que veuen reduïda la seva autonomia.

Entre el col·lectiu immigrant tampoc es veu encertat ni prudent el recurs, sobretot venint de fora. El president de Fedelatina, Javier García Bonomi, va destacar que durant la negociació de la llei hi va haver unanimitat, també en el tema de la llengua. “Sorprèn l’oportunisme d’aquest recurs després de la sentència del TC”, va destacar.
Que vinguin
amb un recurs de fora no ens sembla prudent ni encertat
Javier García Bonomi
president de l’associació fedelatina
L’aprenentatge de
la llengua és un factor important d’integració per als nouvinguts
Carme Capdevila
Consellera d’Acció social
i ciutadania