L’arribada de menors immigrants sols no s’atura, però sí que s’ha frenat. En tot l’any passat, la direcció general d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA) en va atendre 291 que acabaven d’arribar, una xifra equivalent a la meitat dels 592 que va atendre per primer cop l’any 2005. El que no ha variat gaire és el perfil majoritari: la gran majoria són magribins, tenen entre 15 i 17 anys i la idea clara que el seu destí per intentar trobar una vida millor és Barcelona.

La crisi econòmica –que també ha retallat l’arribada d’immigració adulta– i la instauració del programa Catalunya-Magrib, creat l’any 2006 per intentar evitar que els nois emigrin del Marroc cap a Europa oferint-los formació i possibilitat d’inserció laboral al seu país, són les dues raons que argumenta una portaveu de la DGAIA per explicar la disminució. S’hi ha d’afegir també l’increment de vigilància a les fronteres marroquines i a la costa senegalesa.

Els primers joves marroquins menors d’edat i sense cap referent familiar a l’Estat es van començar a detectar a Catalunya i Andalusia l’any 1994. Se sabia que viatjaven amagats a sota dels camions o que creuaven l’estret de Gibraltar com a polissons als ferris. El fenomen va anar augmentant. A partir del 2005, als marroquins s’hi van afegir subsaharians que arribaven en pasteres.

Només en dos anys, per exemple, els menors estrangers sense referents familiars acollits per primer cop a la DGAIA es van multiplicar per quatre: si el 2003 en van arribar 139, al 2005 van ser 592. Va ser el punt més alt, coincidint amb la bonança econòmica. L’any passat ja es va notar una davallada destacada: els 431 arribats el 2008 es van reduir a 291.

El cas de les noies

Les nenes tenen poca presència en el fenomen de la immigració de menors sols, però un estudi de l’antropòloga Violeta Quiroga per a la Fundació Pere Tarrés presentat fa uns mesos parla dels “menors immigrants no acompanyats invisibles”, un col·lectiu format sobretot per noies subsaharianes o romaneses, que es prostitueixen als carrers de Barcelona, en clubs o a la carretera. No surten a les estadístiques d’Atenció a la Infància, perquè, al contrari que els nois marroquins i subsaharians, no busquen cap tipus de protecció de l’administració.
LA DATA
14.07.10
Aliasse, un jove senegalès expulsat d’un centre per tenir més de 18 anys, va morir ofegat a la Barceloneta.