El primer dia sol ser el més dur. Després, el cos acaba acostumant-s’hi i es passa amb menys ànsia. Ahir va ser el primer dia del ramadà, el dejuni de 30 dies obligatori per a tot musulmà, i els fidels d’aquesta religió van haver de suportar les primeres 16 hores amb llum solar (de les 5 del matí a les 9 del vespre) sense menjar ni beure res. Era el primer d’un llarg mes en què des que surt el sol fins que es pon han d’abstenir-se d’ingerir qualsevol aliment sòlid o líquid, de fumar i de mantenir relacions sexuals.

És un mes que durant el dia els qui segueixen aquest precepte estan com moixos. Això sí, quan es fa fosc es revifen. La nit es converteix en una festa. La majoria de famílies es reuneixen al voltant d’una sèrie de plats i menges que s’han estat preparant amb cura durant hores. En quasi cap taula hi falten els dàtils, pastes dolces i sopes, ideals per trencar el dejuni perquè són més suaus.

A Barcelona aquest primer dia del ramadà els fidels musulmans el van intentar viure igual que com l’haurien viscut si haguessin estat a les seves ciutats d’origen, sigui el Caire, Marràqueix o Islamabad tot i que l’ambient de festa de la nit –reconeixen– “no és el mateix”. A les quatre de la tarda d’ahir al cor del Raval, on resideixen milers de musulmans, ja es veia que era un dia “diferent”. Al carrer Hospital, per exemple, s’hi trobava a faltar la majoria dels grups d’homes que diàriament es reuneixen a la porta de les seves botigues. Els restaurants musulmans estaven amb les persianes abaixades o funcionant a mig gas, una cosa estranya. Al contrari, les carnisseries halal del barri, que no van parar.

“Avui estic esgotat. El primer dia del ramadà és el més dur perquè a més de no menjar ni beure és quan més feina tenim a la botiga perquè tothom compra molt”, explica en Minou, membre de la família propietària de la carnisseria Mediterrània, del carrer Hospital. “A més de molta molta carn i molts i molts dolços he hagut d’anar a Mercabarna a comprar 120 quilos de dàtils. Els 80 que em van portar ahir els vaig acabar ràpid”, explica. Diu que els dàtils són “imprescindibles” pel ramadà i que en pot arribar a vendre més de mil quilos.

Sopa harira i dàtils

En Minou és també el propietari del restaurant marroquí Mediterráneo, al mateix carrer. Des de les dues del migdia d’ahir les cuineres no van parar però va ser a partir de les vuit del vespre que l’activitat era febril. “Per trencar el dejuni cada dia donem un crep amb dos ous durs, una sopa harira, que és típica del Marroc, un pa i uns dolços i dàtils. Avui de segon tenim carn i mandonguilles amb salsa”, va explicar en Minou. A les vuit del vespre el carrer Hospital bullia. No tenia res a veure amb l’ambient trist de les quatre de la tarda. Van tornar a aparèixer els grups d’homes que invariablement sempre pul·lulen pel carrer, comprant, xerrant i esperant. A aquella hora quasi no hi havia cap dona musulmana. Devien estar preparant la festa de casa seva.

Al Mediterráneo a tres quarts de nou ja hi havia força taules ocupades. Els primers d’entrar van ser un pare i un fill francesos que estaven de pas. “Hem estat tot el dia de viatge i ara hem parat a Barcelona per menjar. Quan acabem agafarem de nou el cotxe cap a França”, va explicar El Ghouti Mohamed. Coneixia el restaurant del carrer Hospital perquè fa un any va ser de vacances a la capital catalana i hi havia dinat.

Altres taules del Mediterráneo estaven ocupades per marroquins residents a Barcelona. Quatre seien en una taula. “Tenim la família fora, de vacances, i el trencament del dejuni és una cosa molt trista de fer sol a casa. Per això venim aquí, per estar en companyia”, va explicar un d’ells, veí del carrer Canuda.

Quan falten cinc minuts per les nou els empleats del restaurant obren del tot la porta, col·loquen les catifes de l’entrada i es posen a punt. És el moment més important del dia.